L'escriptura japonesa

La llengua japonesa té tres tipus d'escriputra, que provenen de l'escriptura xinesa. Ja des de molt antic hi havia hagut contacte entre Xina i Japó, sobretot pel que fa al comerç, però no va ser fins al s. V que la immigració coreana va a introduïr els coneixaments científics i artístics de la Xina al Japó, i entre ells l'escriptura; i és que fins llavors els japonesos no teninen forma d'escriptura, i Xina en aquell moment sota la dinastia T'ang vivia una època de grandesa i prosperitat que altres països asiàtics intentaven imitar.

Així doncs, en l’escriptura japonesa tenim dos sil.labaris, els kana, de 46 elements cadascun, i un sistema una mica més complex, els kangis, que són ideogrames. Els textos japonesos s'escriuen utilitzant els tres alfabets, ja que cadascun d'ells es fa servir per a diferents tipus de paraules.

El hiragana (ひらがな　en hiragana o 平仮名 en kanji) és una evolució de kangis que van inventar les dones quan se suposava que no podien tenir accès a l'escriptura, van modificar certs kangis per a donar-los un contingut simplement fonètic. Amb el hiragana s'escriuen les paraules japoneses, les partícules i les desinències verbals. Aquest alfabet el podem trobar combinat amb kangis, és a dir, que certes parts de paraules escrites en kangi es poden transcriure en hiragana. Quan un comença a aprendre l’idioma, aprèn primer el hiragana, després el katakana, i llavors, poc a poc i amb moooolts anys de paciència i estudi va aprenent els kangis, amb els que pot anar substituïnt part del hiragana que formen les paraules. En els llibres per a nens o per a principiants es pot trobar que el kanji porta a sobre o al costat la pronunicació en hiragana per tal de facilitar la comprensió del text.

Amb el Katakana (カタカナ) s’escriuen les paraules estarngeres que han passat a formar part del vocabulari japonès (hi ha un enorme grup de paraules japanglish, cosa que en certs moments s’agraeix quan has de recordar vocabulari… també hi ha paraules derivades de l’alemany o altres llengües), com podria ser per exemple un suc de toronja, que en japonès es diu “orengi jusu” (de l’anglès orange juice オレンギジュス), o la xocolata amb llet es diu miruku chocoreto (de l’anglès milk chocolate　ミルクチョコレ-ト). També es fa servir per a escriure onomatopeies. El katakana també s’utilitza quan es vol ressaltar una paraula, encara que sigui una paraula que normalment s’escrigui en hiragana, en aquest cas s’utilitza el katakana com en l’alfabet llatí utilitzem les cometes o el subratllat. Quan es tracta d’un text científic, els noms dels animals també s’escriuen en katakana, tot i que en qualsevol altre text els noms dels animals s’escriuen en haragana o en kanji.

En japonès totes les consonants van seguides d’una vocal excepte la N, que és la única que podem trobar sola, és a dir, que si et dius Gorka i vens a Japó, et diran Goruka, ja que no pronunciaran la r sense posar-hi una vocal darrera. Les 46 síl.labes que conformen el Hiragana tenen el seu equivalent en Katakana, ja que cadascun d’aquests alfabets s’empra per a diferents tipus de paraules.

Els Kanji 漢字 (ideogrames) poden tenir diferents pronunciacions o significats, segons vagi acompanyat o no de kana, o segons els kana que l’acompanyin. Poden arribar a tenir més de 10 lectures (cosa que complica enormement la feina als pobres estudiants de japonès…), i es regeixen en dues categories o maneres de llegir-se: la manera OnYomi　音読, que derivaria de la pronunciació xinesa i solen utilitzar-se quan la paraula és composta, és a dir, està formada per dos kangis (ideogrames); i la lectura Kunyomi 訓読み, que sol ser la pronunciació que ja existia en japonès, i que sol anar seguida del sil.labari hiragana. La majoria dels kangis tenen una lectura Onyomi i una lectura Kunyomi. Quan un kanji no va acompanyat de hiragana, sol llegir-se de dos en dos amb la lectura On, com per exemple la mateixa paraula Kangi, que en hiragana seria かんじ i en kanji seria　漢字; kan = かん = 漢, i ji =じ = 字 , que deriva de la paraula xinesa “hanzi”.

Els kanjis poden agrupar-se per famílies, ja que tenen una arrel segons el seu significat, com mostra la primera fotografia, el caràcter de porta, país o ien. Per exemple, si dins del país hi posem l'emperador, farem el kanji de "país". O si dins de la porta hi posem el dia, farem el kanji que significa "entre".

Després de moltes reformes i debats, es va decretar que hi ha 1945 kangis bàsics que tota persona que acabi l’escola primària ha de conèixer, i que són els d’ús més habitual, necessaris per a poder llegir revistes o el diari, tot i que apart d’aquests, n’hi ha milers d’altres! Molts dels ideograma kanji són el desenvolupament del dibuix de l’element al qual fan referència, com mostra en Doraemon a la foto de dalt, quan arriba amb en Novita i la Shizuka al país dels kangis, podem veure com fa l’evolució l’ideograma de riu, arbre, pedra, muntanya o casa.

Tsukiji Market 築地市場

Visitar aquest mercat és una de les atraccions que més m'agrada d'aquesta ciutat, l'únic inconvenient és que per a que la visita valgui la pena, cal llevar-se ben d'hora i agafar el primer metro, que és a les 5h del matí! però el sacrifici val moooooolt la pena!

El Tsukiji és un dels mercats de peix més grans del món, s'hi pot veure una gran varietat de productes marítims: peixos, algues, crustacis... Els passadissos són estrets, i els treballadors van atabalats ja que han de preparar els productes ràpid per tal que surtin cap als meravellosos restaurants que després els serviran envoltats d'alga nori, sobre una bola d'arròs, o simplement tallats i ben presentat, i això fa que el passeig pugui esdevenir un tant perillós ja que has d'anar esquivant els carros i toros plens d'enormes peixos que es transporten des del punt de la subhasta fins a la parada on seran venuts; cap a fora del mercat directament cap a algun dels restaurants de la zona; o cap a dalt d'un camió per a ser traslladats cap a l'interior. Per aquest motiu els turistes no sempre hi som benvinguts, ja que no només caminem atordits per l'hora matutina, sinó que ens passegem pels passadissos amb tota tranquil.litat, gaudint de l'espectacle i fent fotografies de tot el que veiem, impedint que els treballadors puguin moure's amb rapidesa.

Aquest mercat va néixer en el segle XV, quan el Tokugawa Ieyasu va necessitar construïr un mercat per a proveïr de menjar el castell d'Edo (nom que rebia llavors la ciutat de Tokyo). El peix que el castell no comprava era venut al mercat Uogashi, prop de Nihonbashi 日本橋, fins que l'1 de setembre de 1923 hi va haver un gran terratrèmol que va arrassar la ciutat de Tokyo i el mercat va quedar totalment devastat. Al ser reconstruït es va traslladar al districte Tsukiji, on es troba ubicat actualment, i d'on ha agafat el nom.

El mercat obre gairebé cada dia a les 3h del matí, quan hi arriben gran quantitat de productes marítims des de totes parts del món; llavors els Oroshi Gyōsha (venedors majoristes) examinen les mercaderies i n'estimen el valor, preparen els productes, i els compradors amb llicència per a participar a la subhasta fan la inspecció per a determinar quins productes volen comprar i a quin preu. Entre les 5h i les 7h del matí es realitza la subhasta, a la qual abans els turistes hi podiem assistir, però la gran afluència de forans badocs (i alguns impertinents) que hi feien més nosa que servei, va fer que es prohibís l'entrada a tota persona aliena a la subhasta, així que actualment els turistes només podem recórrer els estrets passadissos de les paradetes on s'hi exposen els productes adquirits a la subhasta per a poder ser venuts a peixeters i restauradors. Tot i així, és una visita obligada quan es ve a Tokyo!

Impressiona especialment la preparació de la tonyina, els japonesos són grans amants del mar, i només a Japó es consumeix la meitat de la tonyina que es consumeix a tot el món! aquí anomenada "maguro" まぐろ, tot i que de tonyina n'hi ha de moltes classes, i una de molt apreciada és el "toro" とろ, es fàcil de distingir pel preu, bastant més elevat, i també per tenir un gust més selecte. Al mercat es pot veure com es distribueixen les tonyines i com les tallen i preparen per a ser venudes, les tonyines que arriben congelades es tallen amb grans serres elèctriques, i les no congelades són tallades entre 2, 3 o fins i tot 4 o 5 persones amb llargs ganivets de més d'un metre i ajudats amb taules de fusta per a que no trencar el producte, aquesta és una de les millors parts de la visita, és realment espectacular veure com tallen les tonyines! I sobta bastant que en un país extremadament net i higiènic com Japó, es pugui veure com les tonyines són arrossegades per terra i tallades per persones que fumen, de totes maneres, no impedeix que desperés aquestes tonyines se serveixin crues i estiguin impressionantment bones!

Però durant la visita també es pot veure com tallen les anguiles, com preparen safates amb caviar i ous de salmó, com envasen algues, com neden els calamars, vieires gegants, fugus (=ふぐ el peix que cal tenir una llicència per tallar-lo, perquè si no pot ser mortal), verats gegants i tota mena de peixos i crustacis.

El detall més bo de la visita és al final, un cop recorregut el mercat, es pot fer un esmorzar de sushi en un dels molts restaurantets que hi ha dins del mercat, i on serveixen uns plats de sushi, sashimi, makis... boníssims! potser és per aquesta última part que trobo la motivació per a visitar el mercat tantes vegades!

http://www.tsukiji-market.or.jp

Sobre la pesca de tonyina

Cap d'any japonès

Qui deia que els japonesos no fan mai vacances?! I tant que en fan, el cap d'any el celebren ben celebrat durant 3 dies! però les vacances les fan durant una setmana! fins i tot, amb el que els encanta consumir, hi ha una pila de comerços tancats! Com que estic a Tokyo per aprendre la cultura japonesa, obviament m'he sumat a la seva celebració! i a les tones de menjar que cal ingerir per a poder ser feliç els 12 mesos següents!

La nit de cap d'any la vaig passar a casa, a la súper Gesthouse Asakusa Cribe 2, amb la resta dels meus "collocs", i vam fer el que dicta la tradició: menjar soba, la sopa d'espaguetis japonesos, tan llargs com l'any; i abans de les 12h anar cap al temple més proper que, sigui quin sigui, estarà envoltat de paradetes de menjar, d'amulets de la sort i de figuertes de l'animal del zoodiac que toqui (aquest any és el torn del tigre). Amb els de casa vam anar al SensoJi 金龍山浅草寺, el temple d'Asakusa on hi ha la deesa Kannon. Vaig intentar introduïr la tradició del raïm, però com que no en vaig trobar, el vaig canviar per grills de mandarina, que si fa o no fa, ve a ser el mateix... la mitja nit ens va agafar de camí al temple, així que vaig simular les campanades mentre els japos es menjaven els grills de mandarina. No sé si és que no em vaig expressar bé, o és que aquests japos són una mica toscos (tenint en compte la meva fluència en llengua japonesa, jo tendiria a pensar que la correcta és la segona opció... jejeje...), però no van anar a grill per campanada, sinó que tranquil.lament es van menjar els 12 grills mentre em miraven com tocava 12 súper campanades... en fi... Així que no vam arribar al temple per a sentir la campanada de la mitja nit, però si per a viure-hi l'ambient, estava pleníssim de gent! cosa que va fer que no entressim al temple a demanar el primer desig de l'any perquè hi havia una cua immensament llarga, així que ens vam limitar a donar unes quantes voltes entre les paradetes plenes de gent (tipus les barraques de festa major...).

El dia 1 tot pren una gran importancia perquè tot es fa per primer cop l'any, així que tot és extremadament intens, i aquesta intensitat s'exten fins el dia 3, que és fins quan duren les celebracions i les vacances de cap d'any de la majoria dels japos (tot i que a Asakusa les celebracions i les paradetes del voltant del temple encara hi són, i avui és 4...). El què cal fer els 3 primers dies de l'any és visitar els temples i tirar-hi monedetes (si pot ser les de 5 iens millor, que són les dauradetes amb un foradet al mig i diuen que són les de la sort) per demanar els desitjos a algun dels 8 milions de déus que tenen els shintoistes, i després comprar per 100 iens l'Omikuji おみくじ (paperets que et prediuen la sort). Val a dir que els dos Omikujis que he obert jo aquest 2010, un a Asakusa i l'altra a Kamakura, no m'han predit gaire bona sort... així que direm que tot això només val si ets shintoista!

Jo vaig passar el primer dia de l'any a Tsujido, a 1 hora al sud de Tokyo, on hi viuen els pares de la Tae, una de les profes de japo que ens va convidar a casa seva, una casa típicament japonesa, com les dels dibuixos manga, durant tot el sopar vaig estar esperant que aparagués en Doraemon! jajaja! ni en Doraemon, ni en Novita van aparèixer, però el pare de la Tae va preparar un sopar típic de primer dia de l'any, l'Oseki. El menjar cal posar-lo dins d'unes caixetes que quan estan tancades sobre de la taula semblen joiers, i realment el que guarden dins són joies! estan plenes de petites dosis de menjar, bonííííssim! que una rera l'altre et fan passar hores i hores menjant sense parar! obviament, el sopar s'acompanya amb cerveza, sake, umeshu i el que calgui per tal que sigui el màxim de festiu possible! Cada menjar té un significat: una cosa porta felicitat, l'altra salut, l'altra intel.ligència... L'esmorzar del dia 2 també és mooooooolt important! sopa amb mochi dins.

El mochi (pasta d'arròs que es fa triturant l'arròs amb una mica d'aigua) també es pot menjar sense la sopa, envoltat de kinako (pols dolceta de soja), o amb salsa de soja; la veritat és que la millor opció és la del kinako, que està boníssim! Per cap d'any s'ha d'oferir mochi amb una mandarina als déus per a poder tenir bona sort.

El dia 2 vam anar a Kamakura 鎌倉市, una petita ciutat de platja al costat de Tsujido on hi ha el Daibutsu 大仏, el segon buda més gran de tot Japó; Kamakura va ser la capital de Japó entre 1185 i 1333 i està plena de temples budistes i algun santuari shintoista. Vam tenir un dia espectacular! amb un sol fantàstic i unes increïbles vistes del Mont Fuji 富士山 nevat des de la platja! Vam fer un passeig per la platja plena de surfistes i vam entrar a 3 temples, que estaven a rebentar de famílies que anaven a demanar els seus desitjos pel 2010.

Ahir dia 3, vaig estar amb la Jun i també vam anar a fer visita de temple, aquest cop altra vegada al SensoJi d'Asakusa, però aquest cop vam entrar i vam fer tot el ritual: la neteja de mans i boca, enfumar-nos amb l'incens, tirar la monedeta i demanar el desig, i comprar l'Omikuji, que com que no em va predir res gaire espectacular, tot i no ser shintoista vaig preferir penjar en uns pals que posen per tal que si l'Omikuji no és gaire bo, puguis penjar-hi la teva mala sort i que així es transformi.

Feliç 2010 a tothom!

良いお年を!