La llengua japonesa té tres tipus d'escriputra, que provenen de l'escriptura xinesa. Ja des de molt antic hi havia hagut contacte entre Xina i Japó, sobretot pel que fa al comerç, però no va ser fins al s. V que la immigració coreana va a introduïr els coneixaments científics i artístics de la Xina al Japó, i entre ells l'escriptura; i és que fins llavors els japonesos no teninen forma d'escriptura, i Xina en aquell moment sota la dinastia T'ang vivia una època de grandesa i prosperitat que altres països asiàtics intentaven imitar.
Així doncs, en l’escriptura japonesa tenim dos sil.labaris, els kana, de 46 elements cadascun, i un sistema una mica més complex, els kangis, que són ideogrames. Els textos japonesos s'escriuen utilitzant els tres alfabets, ja que cadascun d'ells es fa servir per a diferents tipus de paraules.
El hiragana (ひらがな en hiragana o 平仮名 en kanji) és una evolució de kangis que van inventar les dones quan se suposava que no podien tenir accès a l'escriptura, van modificar certs kangis per a donar-los un contingut simplement fonètic. Amb el hiragana s'escriuen les paraules japoneses, les partícules i les desinències verbals. Aquest alfabet el podem trobar combinat amb kangis, és a dir, que certes parts de paraules escrites en kangi es poden transcriure en hiragana. Quan un comença a aprendre l’idioma, aprèn primer el hiragana, després el katakana, i llavors, poc a poc i amb moooolts anys de paciència i estudi va aprenent els kangis, amb els que pot anar substituïnt part del hiragana que formen les paraules. En els llibres per a nens o per a principiants es pot trobar que el kanji porta a sobre o al costat la pronunicació en hiragana per tal de facilitar la comprensió del text.
Amb el Katakana (カタカナ) s’escriuen les paraules estarngeres que han passat a formar part del vocabulari japonès (hi ha un enorme grup de paraules japanglish, cosa que en certs moments s’agraeix quan has de recordar vocabulari… també hi ha paraules derivades de l’alemany o altres llengües), com podria ser per exemple un suc de toronja, que en japonès es diu “orengi jusu” (de l’anglès orange juice オレンギジュス), o la xocolata amb llet es diu miruku chocoreto (de l’anglès milk chocolate ミルクチョコレ-ト). També es fa servir per a escriure onomatopeies. El katakana també s’utilitza quan es vol ressaltar una paraula, encara que sigui una paraula que normalment s’escrigui en hiragana, en aquest cas s’utilitza el katakana com en l’alfabet llatí utilitzem les cometes o el subratllat. Quan es tracta d’un text científic, els noms dels animals també s’escriuen en katakana, tot i que en qualsevol altre text els noms dels animals s’escriuen en haragana o en kanji.
En japonès totes les consonants van seguides d’una vocal excepte la N, que és la única que podem trobar sola, és a dir, que si et dius Gorka i vens a Japó, et diran Goruka, ja que no pronunciaran la r sense posar-hi una vocal darrera. Les 46 síl.labes que conformen el Hiragana tenen el seu equivalent en Katakana, ja que cadascun d’aquests alfabets s’empra per a diferents tipus de paraules.
Els Kanji 漢字 (ideogrames) poden tenir diferents pronunciacions o significats, segons vagi acompanyat o no de kana, o segons els kana que l’acompanyin. Poden arribar a tenir més de 10 lectures (cosa que complica enormement la feina als pobres estudiants de japonès…), i es regeixen en dues categories o maneres de llegir-se: la manera OnYomi 音読, que derivaria de la pronunciació xinesa i solen utilitzar-se quan la paraula és composta, és a dir, està formada per dos kangis (ideogrames); i la lectura Kunyomi 訓読み, que sol ser la pronunciació que ja existia en japonès, i que sol anar seguida del sil.labari hiragana. La majoria dels kangis tenen una lectura Onyomi i una lectura Kunyomi. Quan un kanji no va acompanyat de hiragana, sol llegir-se de dos en dos amb la lectura On, com per exemple la mateixa paraula Kangi, que en hiragana seria かんじ i en kanji seria 漢字; kan = かん = 漢, i ji =じ = 字 , que deriva de la paraula xinesa “hanzi”.
Els kanjis poden agrupar-se per famílies, ja que tenen una arrel segons el seu significat, com mostra la primera fotografia, el caràcter de porta, país o ien. Per exemple, si dins del país hi posem l'emperador, farem el kanji de "país". O si dins de la porta hi posem el dia, farem el kanji que significa "entre".
Després de moltes reformes i debats, es va decretar que hi ha 1945 kangis bàsics que tota persona que acabi l’escola primària ha de conèixer, i que són els d’ús més habitual, necessaris per a poder llegir revistes o el diari, tot i que apart d’aquests, n’hi ha milers d’altres! Molts dels ideograma kanji són el desenvolupament del dibuix de l’element al qual fan referència, com mostra en Doraemon a la foto de dalt, quan arriba amb en Novita i la Shizuka al país dels kangis, podem veure com fa l’evolució l’ideograma de riu, arbre, pedra, muntanya o casa.
