Cap d'any japonès

Qui deia que els japonesos no fan mai vacances?! I tant que en fan, el cap d'any el celebren ben celebrat durant 3 dies! però les vacances les fan durant una setmana! fins i tot, amb el que els encanta consumir, hi ha una pila de comerços tancats! Com que estic a Tokyo per aprendre la cultura japonesa, obviament m'he sumat a la seva celebració! i a les tones de menjar que cal ingerir per a poder ser feliç els 12 mesos següents!

La nit de cap d'any la vaig passar a casa, a la súper Gesthouse Asakusa Cribe 2, amb la resta dels meus "collocs", i vam fer el que dicta la tradició: menjar soba, la sopa d'espaguetis japonesos, tan llargs com l'any; i abans de les 12h anar cap al temple més proper que, sigui quin sigui, estarà envoltat de paradetes de menjar, d'amulets de la sort i de figuertes de l'animal del zoodiac que toqui (aquest any és el torn del tigre). Amb els de casa vam anar al SensoJi 金龍山浅草寺, el temple d'Asakusa on hi ha la deesa Kannon. Vaig intentar introduïr la tradició del raïm, però com que no en vaig trobar, el vaig canviar per grills de mandarina, que si fa o no fa, ve a ser el mateix... la mitja nit ens va agafar de camí al temple, així que vaig simular les campanades mentre els japos es menjaven els grills de mandarina. No sé si és que no em vaig expressar bé, o és que aquests japos són una mica toscos (tenint en compte la meva fluència en llengua japonesa, jo tendiria a pensar que la correcta és la segona opció... jejeje...), però no van anar a grill per campanada, sinó que tranquil.lament es van menjar els 12 grills mentre em miraven com tocava 12 súper campanades... en fi... Així que no vam arribar al temple per a sentir la campanada de la mitja nit, però si per a viure-hi l'ambient, estava pleníssim de gent! cosa que va fer que no entressim al temple a demanar el primer desig de l'any perquè hi havia una cua immensament llarga, així que ens vam limitar a donar unes quantes voltes entre les paradetes plenes de gent (tipus les barraques de festa major...).

El dia 1 tot pren una gran importancia perquè tot es fa per primer cop l'any, així que tot és extremadament intens, i aquesta intensitat s'exten fins el dia 3, que és fins quan duren les celebracions i les vacances de cap d'any de la majoria dels japos (tot i que a Asakusa les celebracions i les paradetes del voltant del temple encara hi són, i avui és 4...). El què cal fer els 3 primers dies de l'any és visitar els temples i tirar-hi monedetes (si pot ser les de 5 iens millor, que són les dauradetes amb un foradet al mig i diuen que són les de la sort) per demanar els desitjos a algun dels 8 milions de déus que tenen els shintoistes, i després comprar per 100 iens l'Omikuji おみくじ (paperets que et prediuen la sort). Val a dir que els dos Omikujis que he obert jo aquest 2010, un a Asakusa i l'altra a Kamakura, no m'han predit gaire bona sort... així que direm que tot això només val si ets shintoista!

Jo vaig passar el primer dia de l'any a Tsujido, a 1 hora al sud de Tokyo, on hi viuen els pares de la Tae, una de les profes de japo que ens va convidar a casa seva, una casa típicament japonesa, com les dels dibuixos manga, durant tot el sopar vaig estar esperant que aparagués en Doraemon! jajaja! ni en Doraemon, ni en Novita van aparèixer, però el pare de la Tae va preparar un sopar típic de primer dia de l'any, l'Oseki. El menjar cal posar-lo dins d'unes caixetes que quan estan tancades sobre de la taula semblen joiers, i realment el que guarden dins són joies! estan plenes de petites dosis de menjar, bonííííssim! que una rera l'altre et fan passar hores i hores menjant sense parar! obviament, el sopar s'acompanya amb cerveza, sake, umeshu i el que calgui per tal que sigui el màxim de festiu possible! Cada menjar té un significat: una cosa porta felicitat, l'altra salut, l'altra intel.ligència... L'esmorzar del dia 2 també és mooooooolt important! sopa amb mochi dins.

El mochi (pasta d'arròs que es fa triturant l'arròs amb una mica d'aigua) també es pot menjar sense la sopa, envoltat de kinako (pols dolceta de soja), o amb salsa de soja; la veritat és que la millor opció és la del kinako, que està boníssim! Per cap d'any s'ha d'oferir mochi amb una mandarina als déus per a poder tenir bona sort.

El dia 2 vam anar a Kamakura 鎌倉市, una petita ciutat de platja al costat de Tsujido on hi ha el Daibutsu 大仏, el segon buda més gran de tot Japó; Kamakura va ser la capital de Japó entre 1185 i 1333 i està plena de temples budistes i algun santuari shintoista. Vam tenir un dia espectacular! amb un sol fantàstic i unes increïbles vistes del Mont Fuji 富士山 nevat des de la platja! Vam fer un passeig per la platja plena de surfistes i vam entrar a 3 temples, que estaven a rebentar de famílies que anaven a demanar els seus desitjos pel 2010.

Ahir dia 3, vaig estar amb la Jun i també vam anar a fer visita de temple, aquest cop altra vegada al SensoJi d'Asakusa, però aquest cop vam entrar i vam fer tot el ritual: la neteja de mans i boca, enfumar-nos amb l'incens, tirar la monedeta i demanar el desig, i comprar l'Omikuji, que com que no em va predir res gaire espectacular, tot i no ser shintoista vaig preferir penjar en uns pals que posen per tal que si l'Omikuji no és gaire bo, puguis penjar-hi la teva mala sort i que així es transformi.

Feliç 2010 a tothom!

良いお年を!