La Marató de Tokyo (東京マラソン) és tot un esdeveniment en aquesta ciutat, el qual mou milers i milers de persones, no només a corredors, sinó també a voluntaris que participen en l’organització o com a espectadors, i he tingut la sort de poder córrer-la, i acabar-la! I dic sort no només per haver-la acabat, també per haver-la pogut córrer, doncs hi ha tanta gent que ho vol fer, que es fa un sorteig amb tots els inscrits, aquí a Tokyo he conegut una pila de gent que ho ha intentat durant anys i mai no han tingut sort!
La mobilització que porta a la ciutat és impressionant, des del mes de desembre ja hi ha cartells per tot arreu anunciant l’esdeveniment, i és que la cursa atravessa la ciutat i passa pels llocs més emblemàtics: Shinjuku, Iidabashi, Palau Imperial, Ginza, Torre de Tokyo (Roppongi) Shinagawa, Nihombashi, Asakusa, Odaiba... un traçat xulíssim amb el que es pot fer turisme i recórrer la metròpoli en tan sols un matí! Impressionant! a mesura que s’apropava el gran dia, cada cop més cartells per tot arreu i programes a la ràdio dedicats a la Marató (obviament, amb els talls de trànsit que la cursa suposa, ja ho podien ben anunciar!) i finalment ha arribat el cap de setmana tan esperat, l’últim de febrer!
Quatre dies abans s’obre l’exposició de la Marató al Tokyo Big Sight, edifici gegant del barri d’Odaiba, per a recollir el dorsal i també com a punt de venta de tot el merchandising de la Marató, un espai enorme replè de gent. Per anar cap a Odaiba cal agafar la línia Yurikamome des de Shimbashi, un metro que val mooooolt la pena d’agafar, encara que no es corri la Marató, ja que va per l’exterior i la vista de la ciutat i dels edificis és espectacular!
Arriba diumenge 27 de febrer! Visca! previsió del temps: núvol (no pluja!) i 14ºC, ideal per als 42’195km que ens esperen! Sobretot tenint en compte que els últims anys havia fet un fred impressionant i els corredors havien de fer tot el recorregut sota pluja o fins i tot neu! Aquest any el clima és ideal!
A les 7:45 del matí, em trobo al metro de Nishi-Shinjuku amb en Josep Maria i l’Arcadi, dos companys “correcats” que han vingut per a l’ocasió, per apropar-nos plegats al lloc exacte de la sortida. Tinc la sort que són uns maratonians experimentats i em donen tota mena de consells ben útils, estupendus per poder fer tot el recorregut i arribar contenta a la meta! A les 9:10 s’escolten els coets del tret de sortida, Visca!!! Els milers de corredors desfilem per sota del monumental edifici de l’Ajuntament de Tokyo (que si mai veniu a la ciutat, val la pena pujar-hi! Es pot arribar al pis 42 per veure la panoràmica i és gratis!), amb música d’orquestra i per davant de totes les autoritats.
L’organització és boníssima! Avituallaments constants, WCs portàtils al llarg de tot el circuit perfectament delimitat, una munió de voluntaris treballant i animant al personal... I ni amb això els japonesos tenen l’oportunitat de decèbre’m amb la seva netedat, després de beure l’aigua dels avituallaments, en lloc de tirar el got a terra (com se sol fer en el nostre país...), tiren els gots en caixes habilitades com escombraries! Increible! Crec que els pocs gots que es podien veure per terra deurien ser dels “gaijin” (=estrangers) que corriem... ups! De menjar i beguda no en faltava pas durant el recorregut, no només per la organització, sinó també pels espectadors, que oferien amb safates de tot als corredors: caramels, xocolates, fruita, mochis (=pastissets d’arròs), sopes, sembeis (=galetes).
L’ambient és divertidíssim, no només pels corredors, els espectadors (que no només especten, si no que també participen activament) apilats al llarg de tot el recorregut, tot! No hi ha ni un pam de cursa sense espectadors animant i donant suport moral a tots els esforçats corredors. Una pila de gent disfressada tant entre els corredors, com entre els espectadors, amb disfresses increibles: un paio disfrassat de samurai corrent amb guetes (sandalies de fusta)! un de Jesucrist carregant un creu! ninjes, conillets, doraemons, cheerleaders, osos pandes (quina calor!), homes aranyes... recomano mirar el picasa de l’Arcadi per veure’n una mostra! https://picasaweb.google.com/arcadi100/Tokyomarato# Val la pena veure les imatges, són boníssimes! Bastanta gent amb la samarreta del barça, cosa que per a una catalana ajuda a anar més ràpid només per poder-lo avançar per dir-li “Visca el Barça!” sembla mentida quines petites coses poden animar en un moment com aquest! I més o menys cada km o cada 2km, espectacles per animar, la majoria ball i música tradicional japonesa, però alguns també amb balls més moderns.
L’últim tros atravessa el riu Sumida per arribar a Odaiba, el modern barri d’edificis gegants on es troba el Tokyo Big Sight, que ha canviat la Fira de la Marató per l’emocionant Meta. L’organització a l’ arribada també brutal, i fins i tot unes banyeres gegants per a poder remullar els peus en aigua calentea o freda (a gust del consumidor!), genial abans de canviar els mitjons!
Un esdeveniment màgic!
I arribar a casa i saber que sóc tieta d'un Guillem! un premi fantàstic!!! :-D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada