KUMANO KODO

Kumano Kodo és una ruta de peregrinatge que des de fa més de 1.000 anys recorren tot tipus de persones.  En realitat, Kumano Kodo no és un sol camí, sinó que són diferents camins que enllacen diferents santuaris de culte dels més importants i visitats de Japó. Kumano és una zona muntanyosa a la Península de Kii, a la prefectura de Wakayama. La zona era de difícil accès ja que quedava bastant aïllada de la resta del país, i justament per això, és la zona en què les deitats es manifesten, fent que tot i les dificultats, fins i tot abans que quedés més ben connectada gràcies als nous sistemes de transport, la gent s’hi apropès. A Japó el sud sempre ha estat considerat un lloc sagrat d’auspici, i Kumano queda al sud de Kyoto, l’antiga capital.

El Minshuku Tsugizakura.

Un amic del meu pare molt muntanyenc, en Josep M. Aymà, em va recomenar fer la ruta, i per això vaig triar aquest destí. Per recòrrer els diferents camins es necessiten un bon grapat de dies, tot i que jo, per dates, només hi vaig anar 3 dies, suficient per tenir una petita presa de contacte i que m’entressin ganes de tornar-hi per poder-lo recórrer sencer! El recorregut està molt ben indicat, impossible de perdre’s, i molt ben explicat al seu web.

La primera nit vaig dormir a Tanabe, ciutat portuaria sense pena ni glòria, però on hi arriba el tren i d’on surt el bus cap al Centre d’Acollida des d’on comença la ruta Nakahechi. A la Oficina d’Informació de Tanabe hi tenen el llibret amb els mapes, útil per tenir la informació del recorregut mentre s'està fent. La segona nit, després d'haver estat caminant tot el dia, vaig dormir en el Minshuku Tsugizakura, recomenació explícita de l'Aymà, una casa acollidora i molt confortable regentada per una parella entrenyable que em van fer degustar especialitats japoneses com si fos l’emperadriu! Si t'estàs pensant de fer el Kumano Kodo, recomano ferventment allotjar-te una nit en aquest Minshuku, és una gran experiència!

La ruta de Kumano és un lloc sagrat de curació i salvació. En els primers textos escrits en japonès en què s'hi explica la cosmologia de la creació del país, es desciru Kumano com “la Terra de Yomi” o la terra de la mort on es congregaven les ànimes per arrassar-se entre les muntanyes de la península de Kii.  La mitologia diu que en la creació de Japó, el primer emperador va atravessar la zona de Kumano fins a Nara on va lluitar i va crear la nació japonesa, amb el que també hi ha la creença que les arrels del país es troben a Kumano, i així els peregrins també poden retre homenatge als seus ancestres imperials.

Diuen que si entens la complexitat de Kumano, entendràs Japó. La idea és que d’agluna manera els peregrins moren en fer el viatge, i gràcies a aquesta simbòlica mort es purifiquen, es sanen i així es salven per retornar a una vida més plena. Quantes més vegades es fa la peregrinació millor s’entèn el concepte de Kumano Kodo, i s’arriba a un nivell més complex de purificació.

Una característica del Kumano Kodo, és que durant el recorregut el peregrí es va trobant els Oji o santuaris que serveixen per a protegir-lo. Cada Oji té les seves particularitats, però conformen un conjunt. Aquest conjunt queda a la vegada dividit en 5 grans grups, que agrupa els diferents Ojis. En el Shintoisme hi ha el procès del Bunshi, que fa que les deitats poden transferir-se del santuari principal a altres llocs, i aquesta seria la finalitat dels Oji, fer que la deitat es manifesti en diferents punts del camí per acompanyar els peregrins.

Gran porta Tori a Kumano Taisha, és la tori més gran de Japó.

Quan al s.VI el budisme va arribar a Japó, es va barrejar amb el shintoisme creant un original sincretisme budista-shintoista, i les deitats de Kumano es van transformar en manifestacions de les entitats budistes transformant la zona en un ric i complex paradís espiritual de purificació, curació i salvació. Kumano va esdevenir un lloc d’entrenament d’ascetics. Durant els s.XI a s.XIII la família imperial va fer el peregrinatge gairebé cada any, i va ser sobretot en aquesta època que la ruta va esdevenir popular i s’hi van construir una pila d’infraestructures per a facilitar l’accès i l’acolliment dels peregrins a la zona. Els santuaris Hongu Taisha a Hongu, Hayatama Taisha a Shingu i Nachi Taisha a Nachi serien els 3 més importants de la ruta, entremig dels quals, cada dos kilometres aproximadament s'hi troba un Oji.

El 2004 les rutes de Kumano Kodo van quedar registrades com a Patrimoni Mundial de la Unesco, conformant juntament amb el Camí de Santiago de Compostela les dues rutes de peregrinació que són Patrimoni Mundial, per això es diu que Kumano Kodo seria la ruta del Sol Naixent, i la de Santiago la ruta de la Posta de Sol. 

Suculent sopar al Minshuku Tsugizakura, amb umeshu fet pels propietaris. La dona anava portant els plats poc a poc que el seu marit anava cuinant. Estava tot deliciós i fet amb molt de carinyu!

Tsugizakura. Poder fer el camí en època de cirerers florits és preciós!

Camps de te. N'hi ha una pila, i de tant en tant et trobes unes caixes de fusta amb bosses, en pots agafar una i deixes el que costa dins d'una guardioleta. Sí, és Japó!

El poble de Yunomine Onsen, amb el riu d'aigües termals.

Arribant al santuari de Hongu Taisha.

Camps de te a través de les flors dels cirerers.