Des de fa més de mil anys, el 3 de març és el Festival de les Nines a Japó, el Hina Matsuri - 雛祭り, que és el mateix que dir el dia de les nenes. La festa va començar a celebrar-se en l’era Heian (平安時代 - 794 – 1185). I des de l’època Edo (江戸時代- 1603 – 1868) es decoren les cases amb l’Altar de les Nines.
Aquest dia es demana als déus felicitat i salut per a les nenes de la casa. A la filla de la família, des de petita, se li regalen unes nines – 人形 vestides amb kimonos tradicionals per a poder fer l’altar, que s’ha de muntar a principis de febrer i es col.loca en un lloc important de la casa fins el dia del Hina Matsuri. Si l’altar es queda més del compte a la casa, porta el mal auguri que la nena farà el mateix, per això l’endemà del Hina Matsuri s’ha de desmuntar, si no es fes, podria ser que la nena no s’arribés a casar mai. L’altar sol tenir la música de la cançó que les nenes canten aquest dia.
L’altar pot ser més gran o més petit, tot depèn de l’economia (perquè les nines són caríssimes! I moltes de les cases petites) però hi ha dues nines que no poden pas faltar: l’Odairisama (お内裏様 - l’emperador), i la Ohinasama (お雛様 - l’emperatriu), que estaran en el graó més alt. Si es pot fer un altar més gran, s’afageix un altre graó amb 3 nines, que són les Sannin Kanjo ( 三人官女- les acompanyants de l’emperatriu). Si es pot afegir un tercer graó, s’hi posaran 5 ninos, que són els Gonin Hayashi (五人囃子), músics que toquen els instruments que s’usen per a la música dels casaments japonesos. Cada any es pot anar afegint un graó diferent fins a tenir-ne 8. És l’àvia materna qui regala l’altar i les seves nines, és un costum que passa entre les dones de la família.
A l’altar també se li van posant Hina Arare o Hishimochi, dolços fets amb arròs, que fins el 3 de març no es poden menjar. El 3 de març la nena es pot menjar els dolços amb Shirozake (sake), i és típic també menjar Chirashizushi (vol d’arròs cobert de peix cru).
Els Hishimochi solen col.locar-se fent una espècie de piràmide, poden ser de diferents colors, i tot i que en cada regió del país poden variar (els colors o el significat), a la zona de Kanto (Tòquio) els colors tenen aquest significat: El rosa o vermell representa el cor, és a dir, la salut; el blanc la neu, és a dir, la puresa; el verd els arbres i les plantes de la primavera, és a dir, la vida. I tots junts representen els elemnents principals de la vida.
Els altars decoren no només les cases, sinó també comerços, l’escola... I els Hina Arare es poden trobar per tot arreu durant el mes de febrer i fins el 3 de març. De fet, després del dia del Setsubun, el tema comercial és el Hina Matsuri.
Si cliques sobre cançó podràs escoltar-la, i veure algunes imatges de l’altar.
A la fotofrafia de dalt es veu l'habitació que la família d'Akita destina durant un mes als altars, com que tenen moltes netes, tenen una pila de nines. A la d'abaix, a casa l'Aiko (que només té una nena), posa l'altar sobre el piano.
La música m'ha agradat molt. Els arranjaments deuen ser molt moderns perquè temporalment m'ha desubicat venint d'una tradició tan antiga. I és clar, un Japó rural que no tot és Tòquio!
ResponEliminaJo que sóc molt rupturista m'he muntat un altar amb el premi pastanaga que tinc sobre l'escàner!