Tokyo Marathon 2012 -東京マラソン-

Aquest any he tornat a tenir la grandíssima experiència de córrer la Marató de Tòquio. El mes d'agost de 2011 vaig fer la preincripció, a l'octubre em van donar l'acceptació i vaig poder fer la inscripció, i diumenge 26 de febrer de 2012 va arribar el gran dia!

Hi ha una pila de gent que la vol córrer, i per això es fa un sorteig. De totes maneres, als estrangers ens és molt fàcil, hi ha unes places guardades pels que venen de fora i mai no s'omplen. En canvi, de cada 10 japonesos que fan la preinscripció només 1 la pot córrer!

Diumenge 26 de febrer el dia és bo, núvol i fred, ideal per a córrer! La cursa comença al peu de l’Ajuntament de Tokyo, al barri de Shinjuku -新宿-. Hi ha tonelades de gent al voltant dels gratacels de l’Ajuntament -都庁-, el lloc és immens. La gent surt en diferents calaixos, el meu és el D. Deixo la roba al camió que me la portarà fins a Odaibaお台場, i me’n vaig cap al wc. 8:10 començo a fer cua. Conto i hi ha 18 dones davant meu... espero... espero... a les 8:45 tanquen els calaixos, i la cua segueix immutable... "però què fan tanta estona al wc?!" penso, i em poso dels nervis... a les 8:40, per fi, entro al wc! me’n vaig corrent cap al calaix D i hi arribo! Pels pèls, però hi arribo! Aquest any he previst portar roba vella per llençar abans de començar a córrer, durant la mitja hora d’espera dins del calaix fa molt de fred!

9:10, tret de sortida! Visca! Comença la festa! Passem per davant del majestuós Ajuntament i de totes les personalitats de la ciutat, i atravessem el barri de Shinjuku. Hi ha milers de persones aglomerades per desitjar-nos sort, impressionant!

La marató és un carnaval, moltíssima gent va disfressada, alguns s’han currat molt la disfressa, d’altres només porten algun barret original, però fa que sigui tot un espectacle! Doraemons, Hello Kitty, empresaris, travestis, Ossets, cheerleaders, Sky Trees, Torres de Tokyo, Jesucrist, geishes, samurais... És impressionant com algunes persones poden aguantar la disfressa fins al final de la cursa!

El recorregut és fantàstic, ideal per a fer el turista, perquè es passa per tots els punts turístics: Shinjuku -新宿- (sortint de l'Ajuntament i passant pel Cocoun), Tokyo -東京- (bordejant el Palau Imperial -御苑-), Roppongi -六本木-(amb vistes a la Torre de Tokyo), Shinagawa -品川-, Ginza -銀座- (passant per totes les glamouroses botigues i edificis originals de diferents marques de cosmètics i roba, l’edifici en si és part de la publicitat), Asakusa -浅草-(encarant la porta Kaminarimon -雷門-), Odaiba -お台場- (acabant al Tokyo Big Sight)...

Des del Palau Imperial hi ha una llarga recta fins a Shinagawa, que després la fem de tornada, així que em creuo amb la gent que va més ràpida. Aquest any tinc el privilegi d’haver pogut sortir abans, i per tant, poder veure els que encapçalen la cursa, impressionant, corren que se les pelen! Els primers són un grup, tots negres; després un japonès tot sol... Amb les noies el mateix, les primeres totes negres, i darrere, les asiàtiques!

Entre Ginza i Asakusa (km 21 a 34) és igual que entre el Palau Imperial i Shinagawa, un camí d’anada i tornada per on et creues amb els corredors. A mi aquest troç és el que més em costa. Ja han passat molts kms, però encara en queden molts... haig de reconèixer, que aquest cop, en aquest tram se’m fa difícil! En algun moment hi ha alguna postal maca, com una fantàstica vista de l’Sky Tree (la nova torre de comunicacions, edifici més alt de Japó, acabat d’inaugurar!) Per sort es passa per Kaminarimon, el carrer principal d’Asakusa, jo visc al costadet i això m’anima una mica!

Durant tot el recorregut hi ha una pila d’avituallaments d’aigua i menjar (plàtans, raïm, gominoles, pa...), a més, la gent que anima també ofereix de tot (fruita, pastissets, sopa, beguda...). No hi ha km on no hi hagi gent animant. Els fa molta gràcia veure un estranger córrer, i noto que m'animen moltíssim, no només em diuen “Ganbate” (=vinga!, tu pots! paraula que els japonesos l’utilitzen en qualsevol ocasió), sinó q també em criden “Uaito! Uaito!” (=white, pronunciat a la japonesa), em fa molta gràcia, i realment em dóna ànims!

L’últim tram és dur, es el camí cap a Odaiba, i s’ha de creuar diferents ponts, és a dir, pujada i baixada... en aquestes alçades les pujades costen una infinitat, i les baixades ja no fan cap gràcia, però l’emoció de l’arribada em manté, falta poc per acabar!

Faig la volta al Tokyo Big Sight, i ja passo la línia d’arribada!!! El rellotge oficial marca 3:27:... no m’ho puc ni creure!!! Fantàstic, he aconseguit acabar i a més he fet marca!!! Temps real 3h 23min 52segons!!!

Ara els crits de la gent ja no diuen “Ganbate”, sinó “Otsukaresamadeshita!”, (=bona feina, aprox).

L’arribada és genial, a part de l'emoció, el gran regal són unes piscinetes per poser els peus en remull en aigua ben calenteta, senta a glòria!

Per sortir del Tokyo Big Sight sembla que s’hagi de fer una altra marató, el camí és llarg i ple de gent. Entre els corredors i els familiars, l’aglomeració és pitjor que els voltants de la Catedral de Barcelona per Nadal, però estic tan contenta, que fins i tot això em sembla meravellòs! De totes les entrades que hi ha per poder arribar a l’estació de metro d’Ariake només n’han deixat una d’oberta per tal que no s’hi faci un tap, i s’ha de fer un llarg camí. Em va entrant una gana terrible. Finalment, al arribar a Shinagawa, rebo l'àpat merescut.

Animo ferventment a tots aquells corredors que tinguin ganes de fer una marató èpica, a estar alerta al mes d'agost per a fer la inscripicó de la Tokyo Marathon 2013. Ens hi veiem!

Si estàs interessat en fer-la, pots visitar corredors.cat on faig una explicació més detallada del funcionament.

La foto on surto corrent és de l'any passat, encara no tinc les d'aquest any, però m'encanta perquè es veu un conillet! L'altre és ja un cop acabada! Si vols veure més fotos de la marató, sobretot de la prèvia, aquí les tens!