RAKUGO 落語 O PARAULES CAIGUDES

Avui a classe hem estat parlant dels tòpics de la cultura japonesa i m’ha encantat descobrir una cosa que no tenia ni idea que existís, no n’havia sentit a parlar mai, el Rakugo らくご - 落語 o traduït literalment, paraules caigudes.

El Rakugo serien monòlegs còmics que es fan des de fa més de 400 anys, des del s.XVII aproximadament. L’actor vesteix kimono i seu de genolls sobre un coixí al mig de l’escenari anomenat Koza 高座 que es podria traduïr per seient alt, paraula que emfatitza el fet que l’actor està tota l’estona assegut en contraposició al teatre en què els actors estan de peu.

Amb l’ajuda de dos únics elements: un ventall de paper (sensu 扇子) i una tovalloleta (tenugüi 手拭) recita un monòleg en el què, canviant l’entonació, el tempo, l’expressió de la cara o la posició del cap interpreta els diferents personatges i fa riure el públic.

Les històries del Rakugo solen ser anècdotes humorístiques que barregen històries antigues amb quotidianes. Els monjos budistes solien introduïr  aquest tipus de monòleg en els seus sermons per mantenir l’atenció del públic. Les històries del Rakugo actual, solen barrejar històries antigues amb elements moderns per produïr més atenció i divertiment al públic, i solen durar entre 10 i 40 minuts.

Els personatges solen tenir elements en els què tothom s’hi pot sentir identificat, i cadascun sol emfatitzar algun dels aspectes de la personalitat humana. La poca escenografia utilitzada fa que l’espectador pugui deixar volar la imaginació per ubicar l’entorn dels personatges.

Actualment els llocs on és més fácil veure Rakugo és a Tokyo i a Osaka. Està clar que abans de tornar a Barcelona passaré per algun dels teatres de Shinjuku 新宿 o Asakusa 浅草 on actualment es solen fer aquests monòlegs a Tokyo 東京 o antiga ciutat d’Edo 江戸!

Històries d’ahir explicades avui!

Deixo aquí un parell d'exemples. Pel que m’ha dit el Sensei, un de molt conegut és el Toki Soba (時そば o L’hora del Soba), que més aviat el que penjo és en anime. L’altre és Omotenashi (que es tradueix com a “hospitalitat japonesa”, però per mi una millor traducció seria “actuar de manera molt formal, a la japonesa”).

Incendi a Asakusa

El que hi ha hagut aquest matí a Asakusa no ha estat un recordatori de l’11 de març de l’any passat, dia del terratrèmol i el conseqüent tsunami que va devastar la zona de Sendai, sinó un inciendi a l’edifici de la cantonada.

Abans de sortir de casa he sentit moltes sirenes, però no n’he fet ni cas, cada dia se’n senten unes quantes, i tampoc no m’ha semblat que paressin tan a prop d’on estava. Al sortir, he hagut de desviar-me, doncs el final del carrer estava tallat pels camions dels bombers. Un enorme desplegament de bombers, ambulàncies i policies han desembarcat a Asakusa per socórrer el foc de l’edifici que es veu a la fotografia.

M’ha sorprès que no hi havia una gran quantitat de curiosos. De fet, contràriament al que passa a Barcelona, hi havia més bombers que no pas curiosos! No sé què és el que haurà passat en realitat, ni si hi havia gaire gent dins de l’edifici, però un cop més, l’efectivitat i el desplegament d’efectius nipó ha estat impressionant! Ara suposo que l'edifici per dins deu estar fet pols, però per fora té el mateix aspecte de cada dia, excepte que quan passes a prop se sent l'olor d'edifici recremat.

Nous Edificis a la Ciutat del Futur

És impressionant veure com canvien els edificis a Tokyo. Amb la història dels terratrèmols no deixen que cap edifici arribi a fer gaires anys d’història, i cada tant, els enderroquen i en tornen a construïr un de nou dotat dels últims avenços arquitectònics per tal de suportar millor, no només un possible terratrèmol de gran escala, sinó també els petits terratrèmols diaris, i de vegades gairebé imperceptibles, que succeeixen a Japó. Està clar que en aquest país no els passarà com en el nostre, la crisi del totxo no els arribarà. En tot cas, abans que els arribés, al.ludint que és per raons de seguretat, en tirarien a terra uns quants per canviar el paissatge urbà, i llestos!

Només fa 4 anys que vaig venir a Japó per primera vegada, i 3 hiverns que m'hi instal.lo, però en aquest poc temps he vist desaparèixer i aparèixer una gran quantitat d'edificis. Val a dir que es construeixen a gran velocitat, i que, si diuen que tal data acabaran l'edifici, en aquella data acordada l'edifici queda completat i a punt de fer servir! Tal qual passa a casa nostra, eh!

Just el dia abans de la Marató, a l’avinguda Kaminarimon d’Asakusa, es va descobrir l’edifici de la fotografia. I dic descobrir perquè aquí quan es fan obres, és impossible veure el què s’està fent perquè ho tapen de tal manera que no es veu absolutament res! Com si fos un regal que fins que no estigui acabat, no es pot desembolicar, (els pobres avis japonesos han de trobar altres passatemps...) La primera vegada que vaig venir a Japó, en el lloc de l'edifici de la fotografia hi havia un rellotge gegant, que cada hora en sortien ninotets ballant, un espectacle que tots els turistes (i no tan turistes) fotografiaven bocabadats; però fa un parell d'anys, quan vaig tornar a venir, l'edifici estava enderrocat. Fa poc més d'una setmana, es va desembolicar el que serà el nou edifici d'informació turística d'Asakusa.

Tokyo Marathon 2012 -東京マラソン-

Aquest any he tornat a tenir la grandíssima experiència de córrer la Marató de Tòquio. El mes d'agost de 2011 vaig fer la preincripció, a l'octubre em van donar l'acceptació i vaig poder fer la inscripció, i diumenge 26 de febrer de 2012 va arribar el gran dia!

Hi ha una pila de gent que la vol córrer, i per això es fa un sorteig. De totes maneres, als estrangers ens és molt fàcil, hi ha unes places guardades pels que venen de fora i mai no s'omplen. En canvi, de cada 10 japonesos que fan la preinscripció només 1 la pot córrer!

Diumenge 26 de febrer el dia és bo, núvol i fred, ideal per a córrer! La cursa comença al peu de l’Ajuntament de Tokyo, al barri de Shinjuku -新宿-. Hi ha tonelades de gent al voltant dels gratacels de l’Ajuntament -都庁-, el lloc és immens. La gent surt en diferents calaixos, el meu és el D. Deixo la roba al camió que me la portarà fins a Odaibaお台場, i me’n vaig cap al wc. 8:10 començo a fer cua. Conto i hi ha 18 dones davant meu... espero... espero... a les 8:45 tanquen els calaixos, i la cua segueix immutable... "però què fan tanta estona al wc?!" penso, i em poso dels nervis... a les 8:40, per fi, entro al wc! me’n vaig corrent cap al calaix D i hi arribo! Pels pèls, però hi arribo! Aquest any he previst portar roba vella per llençar abans de començar a córrer, durant la mitja hora d’espera dins del calaix fa molt de fred!

9:10, tret de sortida! Visca! Comença la festa! Passem per davant del majestuós Ajuntament i de totes les personalitats de la ciutat, i atravessem el barri de Shinjuku. Hi ha milers de persones aglomerades per desitjar-nos sort, impressionant!

La marató és un carnaval, moltíssima gent va disfressada, alguns s’han currat molt la disfressa, d’altres només porten algun barret original, però fa que sigui tot un espectacle! Doraemons, Hello Kitty, empresaris, travestis, Ossets, cheerleaders, Sky Trees, Torres de Tokyo, Jesucrist, geishes, samurais... És impressionant com algunes persones poden aguantar la disfressa fins al final de la cursa!

El recorregut és fantàstic, ideal per a fer el turista, perquè es passa per tots els punts turístics: Shinjuku -新宿- (sortint de l'Ajuntament i passant pel Cocoun), Tokyo -東京- (bordejant el Palau Imperial -御苑-), Roppongi -六本木-(amb vistes a la Torre de Tokyo), Shinagawa -品川-, Ginza -銀座- (passant per totes les glamouroses botigues i edificis originals de diferents marques de cosmètics i roba, l’edifici en si és part de la publicitat), Asakusa -浅草-(encarant la porta Kaminarimon -雷門-), Odaiba -お台場- (acabant al Tokyo Big Sight)...

Des del Palau Imperial hi ha una llarga recta fins a Shinagawa, que després la fem de tornada, així que em creuo amb la gent que va més ràpida. Aquest any tinc el privilegi d’haver pogut sortir abans, i per tant, poder veure els que encapçalen la cursa, impressionant, corren que se les pelen! Els primers són un grup, tots negres; després un japonès tot sol... Amb les noies el mateix, les primeres totes negres, i darrere, les asiàtiques!

Entre Ginza i Asakusa (km 21 a 34) és igual que entre el Palau Imperial i Shinagawa, un camí d’anada i tornada per on et creues amb els corredors. A mi aquest troç és el que més em costa. Ja han passat molts kms, però encara en queden molts... haig de reconèixer, que aquest cop, en aquest tram se’m fa difícil! En algun moment hi ha alguna postal maca, com una fantàstica vista de l’Sky Tree (la nova torre de comunicacions, edifici més alt de Japó, acabat d’inaugurar!) Per sort es passa per Kaminarimon, el carrer principal d’Asakusa, jo visc al costadet i això m’anima una mica!

Durant tot el recorregut hi ha una pila d’avituallaments d’aigua i menjar (plàtans, raïm, gominoles, pa...), a més, la gent que anima també ofereix de tot (fruita, pastissets, sopa, beguda...). No hi ha km on no hi hagi gent animant. Els fa molta gràcia veure un estranger córrer, i noto que m'animen moltíssim, no només em diuen “Ganbate” (=vinga!, tu pots! paraula que els japonesos l’utilitzen en qualsevol ocasió), sinó q també em criden “Uaito! Uaito!” (=white, pronunciat a la japonesa), em fa molta gràcia, i realment em dóna ànims!

L’últim tram és dur, es el camí cap a Odaiba, i s’ha de creuar diferents ponts, és a dir, pujada i baixada... en aquestes alçades les pujades costen una infinitat, i les baixades ja no fan cap gràcia, però l’emoció de l’arribada em manté, falta poc per acabar!

Faig la volta al Tokyo Big Sight, i ja passo la línia d’arribada!!! El rellotge oficial marca 3:27:... no m’ho puc ni creure!!! Fantàstic, he aconseguit acabar i a més he fet marca!!! Temps real 3h 23min 52segons!!!

Ara els crits de la gent ja no diuen “Ganbate”, sinó “Otsukaresamadeshita!”, (=bona feina, aprox).

L’arribada és genial, a part de l'emoció, el gran regal són unes piscinetes per poser els peus en remull en aigua ben calenteta, senta a glòria!

Per sortir del Tokyo Big Sight sembla que s’hagi de fer una altra marató, el camí és llarg i ple de gent. Entre els corredors i els familiars, l’aglomeració és pitjor que els voltants de la Catedral de Barcelona per Nadal, però estic tan contenta, que fins i tot això em sembla meravellòs! De totes les entrades que hi ha per poder arribar a l’estació de metro d’Ariake només n’han deixat una d’oberta per tal que no s’hi faci un tap, i s’ha de fer un llarg camí. Em va entrant una gana terrible. Finalment, al arribar a Shinagawa, rebo l'àpat merescut.

Animo ferventment a tots aquells corredors que tinguin ganes de fer una marató èpica, a estar alerta al mes d'agost per a fer la inscripicó de la Tokyo Marathon 2013. Ens hi veiem!

Si estàs interessat en fer-la, pots visitar corredors.cat on faig una explicació més detallada del funcionament.

La foto on surto corrent és de l'any passat, encara no tinc les d'aquest any, però m'encanta perquè es veu un conillet! L'altre és ja un cop acabada! Si vols veure més fotos de la marató, sobretot de la prèvia, aquí les tens!