LA MEVA CASA DE KOENJI

Aquest any he canviat de casa i de zona, aquest cop ja no estic al vell barri d’Asakusa, sinó que estic a Koenji, un barri que ara s’està posant molt de moda, ple de botigues de segona mà molt barates en zona universitaria.

Estic en una de les habitacions que lloguen els pares de la Masako (una amiga que vaig conèixer en una festa a Otsuka, i que ara viu a Sant Feliu de Llobregat) als universitaris, una habitació molt “washiki”, és a dir, d’estil japonès.

I perquè és molt japonesa? Doncs perquè a part del tamany, que és bastant gran, la resta es podria dir que seria com una “manshion”, que no té res a veure amb la idea que nosaltres poguem tenir d’una mansió, sinó que més aviat és un loft. Aquí una “manshion” és un apartament d’estil japonès d’uns 10m2 amb cuarto de bany. A les ciutats molts edificis tenen aquest tipus de casa.

La foto està feta des del "genkan", és l'habitació amb el balcó al fons.

Aquí les cases es mesuren per “tsubo”, que serien 2 tatamis o 3’3m2. La meva habitació té 3 “tsubos” o 6 tatamis! Sense contar el “genkan” o entrada, l’armari i el wc. El “genkan és l’entrada, que està al mateix nivell que l’exterior, i on la gent s’ha de treure les sabates per deixar-les al “getabako” o estanteria per a les sabates (jo no tinc getabako), del genkan es puja un graó i s’entra a la casa. Els tatamis estan pensats per tenir la mida d’una persona, i les cases estan dissenyades pensant en el número de tatamis que hi haurà.

Aquesta està feta des del balcó.

En el meu cas està clar, que al disposar només d’una habitació, seria el “washitsu”, habitació que solen tenir totes les cases típicament japoneses i que pot servir per a tot. No tinc shoji a les finestres (les portes correderes de fusta tapades de paper d’arròs per deixar passar la llum), tinc el sostre de fusta, i el llit no es veu a la foto, perquè és un futon, cosa que vol dir que cada dia l’haig de muntar i desmuntar, i el guardo a l'“oshiire” o armari, dissenyat especialment per al futon! A la foto es veu el “kotatsu” (al que ja li he dedicat l’anterior entrada, el millor amic a l’hivern!). I tinc un balconet per on es surt, evidentment, per les portes corredisses.

El wc amb les sabatilles.

Entrant a casa pel “genkan” a la dreta hi tinc el wc, molt japo també, es pot veure a la fotografia. Només hi ha el wc, perquè aquí sempre està separat del bany. Per entrar al wc un s’ha de posar les sabatilles del wc, que solen ser unes de làtex o plàstic, diferents de les que es puguin portar per casa per minimitzar el contacte de la casa neta amb el wc. De totes maneres, com que jo només tinc la part de tatami, doncs per casa no porto ni sabatilles! Crec que a la foto s’aprecia prou bé l’habitació del wc, prou interessant, perquè a part de ser al terra, es veu que a la cisterna hi ha una aixeta, i això és perquè així l’aigua que omple la cisterna, serveix per a rentar-se les mans.

La meva habita és el 2n balcó per l'esquerre.

La dutxa és compartida i està fora! Sí, sí, fora! Jo visc al 1r pis (que aquí a Japó seria el 2n), i la dutxa està a l’entrada, a la planta baixa (o 1r pis aquí a Japó), per tant, queda totalment separada del wc! Pràctic no és, però és així! A la foto es veu la casa, darrera el cotxe blau es veu una porta, que és la dutxa. Per pujar a casa meva es fa per les escales que hi ha darrera la dutxa.

I el que tampoc no tinc, i això podria ser un gran problema per a un japonès, és l’habitació de l’Ofuro o banyera. La dutxa sol estar al costat de la banyera, mai a dins, perquè la idea és dutxar-se abans d’entrar i manetenir l’aigua de la banyera neta per a ser usada varies vegades. Després fins i tot, hi ha banyeres que connecten amb la rentadora per utilitzar l’aigua de la banyera per a rentar la roba! Els japonesos solen banyar-se cada dia, i els sol ser un problema tenir una casa sense banyera, per això Tokyo està ple de “sento” o banys públics, bastant barats, on els que no disposen de banyera van bastant sovint. En el meu cas, si fos japonesa, aniria als "sento".

Moltes cases segueixen els mateixos patrons que la meva, per això m'ha fet gràcia dedicar-li l'entrada.