|
Fuji des del cim Komagatake, Kanagawa, agost 2009 |
Una de les primeres imatges que a la majoria de la
gent li ve al cap quan diuen “Japó”, crec que és el Mont Fuji, doncs sense cap mena
de dubte és una de les icones d’aquest país, i és que poder-lo contemplar és,
com diria en Tusquets, “una experiència mística!”
|
Fuji des de la platja de Kamakura, Cap d'Any 2009-10 |
L’hivern és una bona època per veure’l, perquè els
dies solen ser clars i nets, en canvi a l’estiu la calitja fa que sigui una
sort poder-lo admirar. Tòquio està a 100km al nordoest d’aquest volcà, però a
l’hivern gaudim molts dies de la seva vista. Des de Tokyo es pot pujar al 46è pis del Tochomae
(都庁前 o Ajuntament) al barri de Shinjuku (新宿),
per poder admirar-lo! Les muntanyes que rodegen Tòquio també són un magnífic
lloc per observar el que des de fa anys es considera territori sagrat de Japó. I
en un dia clar, un lloc que m’encanta per veure’l és Kamakura (鎌倉), des de la platja
es pot veure i la imatge és preciosa! Molts dies però, el Fuji s’amaga darrera
els núvols. De vegades fins i tot, el dia és claríssim i només hi ha núvols envoltant
el Fuji, potser per això es considera una muntanya misteriosa.
|
Pujant al Banzaburodake, Península d'Izu, març 2014 |
Amb 3.776m d’alçada és el cim més alt de Japó, volcà que va tenir l’última erupció el 1707, actualment continua
en actiu, però sembla que el risc d’erupció és molt baix.
El cim és accessible, però com que és considerat territori sagrat, fins que no va arribar l’Era
Meiji (明治時代), el 1868, les dones no hi podien pujar. Actualment tothom qui ho vulgui pot
pujar-hi, però només durant els mesos de juliol i agost, la resta de l’any
l’accés queda tancat, cosa que fa que a l’estiu hi hagi milers de persones de
totes les edats que hi pugen. Hi ha refugis on passar la nit, i la gent sol
fer-ho per arribar al cim ben d’hora i veure-hi com neix el sol.
El juny del 2013 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco (世界さん), i això farà
que a partir del proper estiu (2014), qui hi vulgui pujar hagi de pagar 1.000
iens (tal i com està ara el canvi, serien uns 8€, com el Park Güell, fins ara era gratuït).
La muntanya ha inspirat a una pila d’artistes a
escriure o pintar, així que deixo alguns links de les obres més conegudes que
el Fuji ha inspirat, les dels dos artistes d’Ukyo-E Hiroshige o Hokusai, que va pintar el famós quadre "la gran onada de Kanagawa"
Deixo també algunes de les imatges que durant les
meves estades a Japó he pogut tenir, obviament no són ni molt menys comparables
a la realitat, i menys tenint en compte els meus dots com a fotògrafa.
|
Fuji des del cim de Komagatake, agost 2009 |
|
Fuji des del llac Ashi, octubre 2009 |
|
Kanagawa, octubre 2009 |
|
Posta de sol des del cim Komagatake, octubre 2009 |
|
Pujant al Banzaburodake, a la Península d'Izu, 29 març 2014 |
|
Finalment el Fuji es deixa entreveure des del Mont Ougi, gener 2014 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada