Tokyo és una gran metròpoli plena
d’edificis ben alts, molt d’asfalt i poc verd, però per sort, no gaire lluny hi ha els
Alps (japonesos!) que en poca estona et canvien el paisatge i pots gaudir-hi d’una
gran tranquil.litat. A l’hivern estan tots coberts de neu, i evidentment, plens
de pistes d’esquí! Fa gràcia veure que divendres i diumenge l’estació de
Shinjuku està plena de gent que es passeja amb planxes de snow i esquís.
Pistes de Houdaigi. |
Pistes d'esquí de Houdaigi. |
Aquest cap de setmana, mentre començaven els Jocs Olímpics de Sochi, vaig anar amb el Tokyo Snow Club a Minakami,
a la prefectura de Gunma. Minakami és conegut per les runes Yaze de l’era Jomon
(fa entre 2.500 i 3.500 anys), i per això és Patrimoni Nacional, però un dels
motius principals pels quals la gent hi va, són els onsens (aigües termals) i
els esports d’aventura. El meu motiu per anar a Minakami aquest cap de setmana
va ser que ja que haig d’aguantar el fred, almenys aprofitar la part positiva de la neu.
Houdaigi. |
Vam sortir en bus de Shinjuku a les 20h, i en poc més de 3h
ja estàvem a Minakami. El lloc on vam dormir no recomenaria per res! El Blue
Monkey. Quan hi vam arribar divendres a la nit estava gelat, i és que no tenia
calefacció! Les finestres, com sempre en aquest país, no aïllaven i feia un
fred que pelava! L’esmorzar de dissabte va seguir en la línia… I el cas és que
a l’hotel només hi havia un noi que deia que no sabia com anava res perquè era
nou… Dissabte ens vam queixar al responsable del Tokyo Snow Club, i tot va
canviar! De sobte l'hotel tenia personal i les habitacions tenien calefacció, i l’esmorzar de diumenge,
no puc dir que estigués bé, però estava millor que el de dissabte.
Pistes de Houdaigi. |
A part del “petit” incident de l’hotel , la resta del cap de
setmana va estar fantàstic. Les pistes de Houdaigi són bastant petites, però
per una principiant de snowboard com jo, ja en tenia prou, i l’estat de la neu
era immillorable. Va estar nevant tot el cap de setmana, però no grans
quantitats i sense vent; diumenge fins i tot vam tenir estones de sol! El
menjar a les pistes no era gaire variat, però els preus eren normals (no
caríssims com passa a les pistes dels Pirineus o Alps europeus), i no hi havia
grans quantitats de gent, no vaig fer ni una sola cua als remuntadors!
Dissabte, després de les baixades, el Tokyo Snow Club ens va
convidar a l’onsen d’un hotel per calmar els ànims de la falta de calefacció de "l’hotel", i és que a més, estranyament, el Blue Monkey tenia l’onsen tancat… I a la
nit, festeta amb grups en directe al Canyon, un bar al costadet de l’hotel!
Piscina de dones de l'Onsen Takaragawa. |
Diumenge, abans de tornar cap a Tokyo, vam aprofitar per
anar a l’Onsen Takaragawa per relaxar els músculs. El Takaragawa és un dels més
grans de Japó, és preciós i grandíssim. Seguint el riu Takara té unes piscines
exteriors enormes, amb aigua ben calentona. Com que no va parar de nevar, vam poder gaudir de l'experiència de banyar-nos sota la neu, immillorable!
Onsen Takaragawa. |
I com que resulta que dissabte a Tokyo va estar caient la nevada més gran dels últims anys, de tornada en cap momento no vam deixar de
veure neu. Avui, passats 3 dies, Tokio segueix cobert de neu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada