Shiga Kogen i Snow Beer Monkey Live - 志賀高原

Snowboard a Yakebitai

A Japó tenen el deliciós costum de celebrar l’inici de la primavera (o que el dia té les mateixes hores de llum que de foscor), així que el 20 de març és festiu i va ser un cap de setmana llarg! Aquest any el vaig aprofitar per anar amb el Tokyo Snow Club (TSC) a Shiga Kogen.

Yakebitai

Shiga Kogen està al Parc Nacional Joshinetsu-Kogen, a la prefectura de Nagano, conegut pels Jocs Olímpics d’hivern del 1998. És una de les estacions d’esquí més grans del món, en realitat són 21 estacions connectades, es pot anar passant d’una a l’altra esquiant, però també hi ha servei de llençadores que funciona tot el dia amb el forfait. Les vistes que hi ha són espectaculars, fins i tot, si el dia és clar es pot veure el Fuji! Les estacions japoneses són la bomba, la neu és boníssima tot l’hivern, així que es pot gaudir d’unes bones baixades, i si caus, la neu pols fa un bon coixí!

Snow Monkey Beer Festival

El que feia més atractiva l’anada en aquest cap de setmana i no un altre (TSC fa sortides cada setmana), a part de que fossin 3 dies en lloc de 2, és que s’hi celebrava l’Snow Monkey Beer Festival (SMBL), un fantàstic festival de música amb cata de cervesa! Així que el pla era complet, de dia a fer snowboard amb una neu fantàstica, després bany a l’onsen (banys calents) de l’hotel, sopar i cap a la festa!

A l’entrada del SMBL et donaven una copa i uns quants tiquets, i dins del recinte hi havia tots els estands amb les cerveses que podies degustar (algunes artesanes, d’altres tinc grans “dubtes” que ho fossin...), i totes ben bones! Es podia anar fent la cata mentre anaven tocant els diferents grups locals (molt bons!) o ballar amb els DJs. Ideal per a conèixer nova música! Com que els horaris eren japonesos, és a dir, tot ben d’hora, ben d’hora, el TSClub ja s’havia encarregat de fer una sala “after party” a l’hotel amb Dj i bar per continuar la ballaruca després del SMBL.

Micos a l'onsen

Diumenge vam anar a veure com els micos es banyen. A les muntanyes japoneses és molt fàcil trobar-hi micos, però Shiga Kogen és famòs bàsicament perquè se’ls pot veure com es banyen en els seus onsen, i per mi, era també part de la gràcia d’haver elegit aquest cap de setmana! Per anar a veure els micos s’ha de fer un bonic camí d’1km i ½ pel bosc, com que divendres no va parar de nevar i el camí està força transitat, va fer que la neu estigués ben aixafadeta i congelada, cosa que va fer el trajecte força divertit. Veure els micos banyar-se té la seva gràcia, però s’ha de vigilar, sobretot a no portar bosses de plàstic, doncs es pensen que és menjar i no paren de perseguir-te fins a aconseguir-la, us ho asseguro!

La Takako a punt de menjar-se els soba

Al cap de setmana no podia faltar menjar soba (una mena d’espaguetis fets amb blat sarraí o negre), que es mengen molt a Japó, de fet hi ha bars de soba i udon per tot arreu del país (sobretot a prop de les estacions de tren), però són especialment típics a Nagano. Després d’anar a veure els micos vam fer una ràpida visita al Museu Olímpic, que de fet són 2 saletes on hi tenen esquís, medalles, equipació... que es va fer servir el 1998.

En aquestes pistes s'hi van fer part dels Paralímpics el 1998

Estació de Yakebitai a Shiga Kogen, Nagano

Micos

Micos per tot arreu!

Snow Monkey Beer Live

Museu Olímpic de Nagano 1998

Raquetes de neu a Karuizawa

La baixada!

La pujada.

Dissabte vaig anar a fer raquetes de neu amb Kanto Adventures, la sortida s’havia d’haver fet la setmana abans, però amb la nevada espectacular que va fer, la carretera va quedar tallada, així que l’aventura va haver d’esperar una setmana, però va valer la pena perquè vam poder gaudir d’un espectacular dia de sol!

Camí amunt.

En el camí entre Tokyo 東京 i Karuizawa 軽井沢 vam enganxar les caravanes de 2 accidents de cotxe, a part que, per la nevada, la sortida que havíem de prendre, la Komoro Exit de l’autopista Joushinetsu estava tancada I vam haver d’allargar el camí. Les nevades d’aquest any han desbordat el país! 

Així que l’arribada al punt de sortida de la passejada es va retardar més de 2h, cosa que va fer que no tinguessim prou hores de sol per arribar al cim Kurofu 黒斑山, que era el destí de la jornada. Tot I així, com que el dia era net i clar i brillava un sol espaterrant, vam poder admirar unes vistes espectaculars: el Mont Fuji de lluny i el volcà Asama 浅間山 (2568m) de ben a prop!

Volcà Asama

L’Asama és el volcà més actiu de l’illa de Honshu　本州, va tenir la seva última erupció el 2009 i serveix de frontera entre les prefectures de Nagano 長野県 i Gunma 群馬県.

I el dia a la muntanya no podia acabar sense passar per un Onsen per relaxar els músculs! Vam anar al Tengu Onsen 天狗温泉. Els Tengu són dimonis que viuen a les zones muntanyoses en els pins, són els transmissors de les arts marcials, i suposadament alguns Tengu habitarien a la zona de Karuizawa　軽井沢, cosa que explicaria el color vermellós de l’aigua d’aquest Onsen.

Entrada a l'Onsen Tengu. En Tengu és el de la cara vermella i el nas allargat.

La passejada era facileta i en David Niehoff un gran guia, així que van valer la pena les hores de carretera!

ANY DE NEU, ANY DE DÉU!

Barri de Koenji.

Si la dita és veritat, aquest any serà la hòstia! El 2009-10 va ser el primer hivern que vaig passar a Tokyo, i a finals de gener va nevar, tothom sortia al carrer a fer fotografies i obviament, ja hi va haver tema de conversa per la resta de l’hivern; deien que no era normal que nevés a Tokyo, i vaig tenir la sensació que era com quan neva a Barcelona. Però el 2011 va tornar a nevar. I el 2012 també. I el 2013. I ara, el 2014, tornem-hi!

Barri de Shinokubo.

La diferència però, és que els altres anys nevava 1 o 2 dies, i a la setmana següent ja no quedava ni rastre de la neu. Aquest any sembla que la neu no vol marxar! Dissabte hi va haver la nevada més gran dels últims 45 anys. I quan després d'una setmana encara quedava neu al carrer, ahir quan em vaig llevar a les 6:30h tornava a nevar, i no va parar en tot el dia. Els serveis d’alerta estaven preparats, des de la nit abans ja havien avisat que la nit de divendres els trens no funcionarien, i evidentment, així va ser! 

Estació de Nakano a tope!

Ahir Molta gent va deixar de treballar abans de l’hora prevista per poder agafar el tren cap a casa. A la Kai ens van fer sortir abans de classe perquè no ens quedessim sense tren. Jo per sort, estic a només 4 parades de l’escola, però amb el temporal els trens anaven amb retard i no funcionaven de la manera habitual, així que em vaig quedar a Nakano, una estació abans de la de casa. Podria haver esperat un altre tren per poder fer el trajecte fins a Koenji, però si veieu la fotografia de com estava l’estació, entendreu perquè vaig preferir fer el camí a peu.

Estació de Nakano, la gent que es veu de cara volen agafar el tren, però com que no hi caben a l'andana, han de fer cua a les escales.

Avui dissabte Tokyo s’ha aixecat tot blanc. La previsió és que dimecres torni a nevar. És cert, potser no és gaire habitual que nevi a Tokyo, o no ho era! però des del 2010 que està nevant cada hivern, i cada hivern neva més, així que potser, com nosaltres haurem d’habituar-nos a que les castanyes es mengen quan encara es va amb màniga curta, els toquiotes hauran d’acostumar-se a que nevi. 

Barri de Koenji.

Barri de Nakano.

Snow Splash Minakami

Tokyo és una gran metròpoli plena d’edificis ben alts, molt d’asfalt i poc verd, però per sort, no gaire lluny hi ha els Alps (japonesos!) que en poca estona et canvien el paisatge i pots gaudir-hi d’una gran tranquil.litat. A l’hivern estan tots coberts de neu, i evidentment, plens de pistes d’esquí! Fa gràcia veure que divendres i diumenge l’estació de Shinjuku està plena de gent que es passeja amb planxes de snow i esquís.

Pistes de Houdaigi.

Pistes d'esquí de Houdaigi.

Aquest cap de setmana, mentre començaven els Jocs Olímpics de Sochi, vaig anar amb el Tokyo Snow Club a Minakami, a la prefectura de Gunma. Minakami és conegut per les runes Yaze de l’era Jomon (fa entre 2.500 i 3.500 anys), i per això és Patrimoni Nacional, però un dels motius principals pels quals la gent hi va, són els onsens (aigües termals) i els esports d’aventura. El meu motiu per anar a Minakami aquest cap de setmana va ser que ja que haig d’aguantar el fred, almenys aprofitar la part positiva de la neu.

Houdaigi.

Vam sortir en bus de Shinjuku a les 20h, i en poc més de 3h ja estàvem a Minakami. El lloc on vam dormir no recomenaria per res! El Blue Monkey. Quan hi vam arribar divendres a la nit estava gelat, i és que no tenia calefacció! Les finestres, com sempre en aquest país, no aïllaven i feia un fred que pelava! L’esmorzar de dissabte va seguir en la línia… I el cas és que a l’hotel només hi havia un noi que deia que no sabia com anava res perquè era nou… Dissabte ens vam queixar al responsable del Tokyo Snow Club, i tot va canviar! De sobte l'hotel tenia personal i les habitacions tenien calefacció, i l’esmorzar de diumenge, no puc dir que estigués bé, però estava millor que el de dissabte. 

Pistes de Houdaigi.

A part del “petit” incident de l’hotel , la resta del cap de setmana va estar fantàstic. Les pistes de Houdaigi són bastant petites, però per una principiant de snowboard com jo, ja en tenia prou, i l’estat de la neu era immillorable. Va estar nevant tot el cap de setmana, però no grans quantitats i sense vent; diumenge fins i tot vam tenir estones de sol! El menjar a les pistes no era gaire variat, però els preus eren normals (no caríssims com passa a les pistes dels Pirineus o Alps europeus), i no hi havia grans quantitats de gent, no vaig fer ni una sola cua als remuntadors!

Dissabte, després de les baixades, el Tokyo Snow Club ens va convidar a l’onsen d’un hotel per calmar els ànims de la falta de calefacció de "l’hotel", i és que a més, estranyament, el Blue Monkey tenia l’onsen tancat… I a la nit, festeta amb grups en directe al Canyon, un bar al costadet de l’hotel!

Piscina de dones de l'Onsen Takaragawa.

Diumenge, abans de tornar cap a Tokyo, vam aprofitar per anar a l’Onsen Takaragawa per relaxar els músculs. El Takaragawa és un dels més grans de Japó, és preciós i grandíssim. Seguint el riu Takara té unes piscines exteriors enormes, amb aigua ben calentona. Com que no va parar de nevar, vam poder gaudir de l'experiència de banyar-nos sota la neu, immillorable!

Onsen Takaragawa.

I com que resulta que dissabte a Tokyo va estar caient la nevada més gran dels últims anys, de tornada en cap momento no vam deixar de veure neu. Avui, passats 3 dies, Tokio segueix cobert de neu!

Pistes de Houdaigi.