Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aigua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aigua. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de març del 2014

Parc Inokashira - . - 井の頭公園



Temple Benzaiten a l'extrem del llac
El Parc Inokashira 井の頭公園 (Inokashira Koen) és un petit pulmó a l’oest de Tokyo, entre Mitaka i Musashino. És un espai verd prou gran per descansar una mica la vista, i prou a prop per anar-hi encara que només sigui per una o dues horetes. A mi m’encanta per anar-hi a córrer. Donar la volta al parc corrent es fa en un moment, però del parc en surt el canal Tamagawa pel costat del qual es pot córrer durant gairebé 1 horeta!

Després de córrer és ideal fer una paradeta en un dels molts cafès que hi ha bé al parc, o bé entre el parc i l’estació de tren de Kichijoji. Kichijoji és una zona plena de petits cafès amb molt d’encant, en els que pots estar-t'hi una bona estona veient com passa el temps.
Camí al costat del canal Tamagawa.

Al cor del parc hi ha un llac artificial (que ara acaben de buidar per netejar-lo, no sé quan de temps feia que no el netejaven, o és que aquí la gent és molt despresa, però sembla ser que hi han trobat una pila de bicicletes). Quan el llac està ple d’aigua, és un dels llocs idílics amb barquetes de cignes. En un dels extrems del llac hi ha el temple Benzaiten 弁財天 (Llum Daurada). El parc també té un petit zoo, al que no hi he entrat mai, però és baratet.

En Totoro mostrant el camí del Museu Ghibli

També s’hi pot trobar un dels museus més famosos de Japó, l’emblemàtic Museu Ghibli ジブリ美術館, visita obligada pels amants de l’anime, on es pot passejar per les diferents pel.lícules produïdes per aquests estudis d’animació, com “el meu veí Totoro”, “la tomba de les lluernes”, “Porco Rosso”, “el Castell Ambulant” o “la Princesa Mononoke”. Per mi dóna un carisme especial al parc trobar-te de tant en tant la cara d’en Totoro indicant-te el camí per arribar al museu.

El parc es va obrir el 1918 en unes terres que l’Emperador havia cedit el 1913 per a l’ús dels ciutadans. El canal Tamagawa 玉川上水 al costat del qual és ideal córrer es va construïr el 1653 per tal de dotar la llavors ciutat d’Edo (actual Tokyo) de més aigua provinent del riu Tama, fins aquell moment la ciutat només es proveïa d’un sol canal que portava l’aigua del riu Kanda.

En realitat l’aqüeducte té 43km, però una part queda inaccessible al passejant, i si tenim en compte la part tranquil.la i bonica pel costat de la qual es pot córrer, el recorregut s’escurça, però de totes maneres és un dels millors llocs que he trobat per a córrer. I si es volen fer sèries, dins el parc hi ha també una pista d’atletisme ideal!
Parc Inokashira

Per arribar al parc es pot agafar la Chuo Line 中央線 (JR) i baixar a Kichijoji 吉祥寺 o també a Mitaka三鷹. També s’hi pot arribar amb la Keio Inokashira Line 井の頭線 i baixar a la parada Inokashira Koen 井の頭公園.

dissabte, 17 de març del 2012

Hivern fred, beguda gelada


A Tokyo, en qualsevol cafeteria o restaurant que vagis sempre tens una gerra d’aigua per poder-te omplir el got; fantàstica opció que no tenim a Barcelona, on si volem demanar aigua en un restaurant, hem de pagar l’ampolleta; però una cosa que no entenc i crec que no arribaré a entendre, és perquè aquesta aigua sempre està gelada i amb una pila de glaçons!

Aquí, sigui quina sigui la beguda, sempre la serveixen amb una gran quantitat de gels. Aquest hivern ha estat extremadament fred, però això no ha impedit que les begudes es continuessin servint gelades. I no és que d’aquesta manera, com que el gel ocupa lloc, posin menys beguda i així facin més benefici, perquè en aquest cas, no faria falta posar gel a l’aigua que ofereixen, ja que amb gel o sense, et pots reomplir el got tantes vegades com vulguis. A més, quan tenen la opció, els japonesos encara s’hi afegeixen més gel! Jo sempre demano la beguda Korinashi (氷なし), és a dir, sense gel!

Els japonesos es beuen la beguda freda ben freda, i la calenta, bullint! Cada cop que demano un cafè o tè en una cafeteria m’haig d’esperar una estona en poder-lo beure perquè sembla que el treguin de l’infern! El mateix passa amb el caldo que porten els soba, udon, la sopa miso... Jo el que faig en aquests casos és  demanar un got d'aigua, que obviament em donen amablement amb una pila de gels, i aboco l'aigua al vol de soba, així puc començar a menjar! 
La beguda freda ha de ser ben freda, i la calenta, ben calenta! No hi ha terme mig!