Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris edo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris edo. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de març del 2014

Parc Inokashira - . - 井の頭公園



Temple Benzaiten a l'extrem del llac
El Parc Inokashira 井の頭公園 (Inokashira Koen) és un petit pulmó a l’oest de Tokyo, entre Mitaka i Musashino. És un espai verd prou gran per descansar una mica la vista, i prou a prop per anar-hi encara que només sigui per una o dues horetes. A mi m’encanta per anar-hi a córrer. Donar la volta al parc corrent es fa en un moment, però del parc en surt el canal Tamagawa pel costat del qual es pot córrer durant gairebé 1 horeta!

Després de córrer és ideal fer una paradeta en un dels molts cafès que hi ha bé al parc, o bé entre el parc i l’estació de tren de Kichijoji. Kichijoji és una zona plena de petits cafès amb molt d’encant, en els que pots estar-t'hi una bona estona veient com passa el temps.
Camí al costat del canal Tamagawa.

Al cor del parc hi ha un llac artificial (que ara acaben de buidar per netejar-lo, no sé quan de temps feia que no el netejaven, o és que aquí la gent és molt despresa, però sembla ser que hi han trobat una pila de bicicletes). Quan el llac està ple d’aigua, és un dels llocs idílics amb barquetes de cignes. En un dels extrems del llac hi ha el temple Benzaiten 弁財天 (Llum Daurada). El parc també té un petit zoo, al que no hi he entrat mai, però és baratet.

En Totoro mostrant el camí del Museu Ghibli

També s’hi pot trobar un dels museus més famosos de Japó, l’emblemàtic Museu Ghibli ジブリ美術館, visita obligada pels amants de l’anime, on es pot passejar per les diferents pel.lícules produïdes per aquests estudis d’animació, com “el meu veí Totoro”, “la tomba de les lluernes”, “Porco Rosso”, “el Castell Ambulant” o “la Princesa Mononoke”. Per mi dóna un carisme especial al parc trobar-te de tant en tant la cara d’en Totoro indicant-te el camí per arribar al museu.

El parc es va obrir el 1918 en unes terres que l’Emperador havia cedit el 1913 per a l’ús dels ciutadans. El canal Tamagawa 玉川上水 al costat del qual és ideal córrer es va construïr el 1653 per tal de dotar la llavors ciutat d’Edo (actual Tokyo) de més aigua provinent del riu Tama, fins aquell moment la ciutat només es proveïa d’un sol canal que portava l’aigua del riu Kanda.

En realitat l’aqüeducte té 43km, però una part queda inaccessible al passejant, i si tenim en compte la part tranquil.la i bonica pel costat de la qual es pot córrer, el recorregut s’escurça, però de totes maneres és un dels millors llocs que he trobat per a córrer. I si es volen fer sèries, dins el parc hi ha també una pista d’atletisme ideal!
Parc Inokashira

Per arribar al parc es pot agafar la Chuo Line 中央線 (JR) i baixar a Kichijoji 吉祥寺 o també a Mitaka三鷹. També s’hi pot arribar amb la Keio Inokashira Line 井の頭線 i baixar a la parada Inokashira Koen 井の頭公園.

dijous, 13 de febrer del 2014

RAKUGO 落語 O PARAULES CAIGUDES


Avui a classe hem estat parlant dels tòpics de la cultura japonesa i m’ha encantat descobrir una cosa que no tenia ni idea que existís, no n’havia sentit a parlar mai, el Rakugo らくご - 落語 o traduït literalment, paraules caigudes.
El Rakugo serien monòlegs còmics que es fan des de fa més de 400 anys, des del s.XVII aproximadament. L’actor vesteix kimono i seu de genolls sobre un coixí al mig de l’escenari anomenat Koza 高座 que es podria traduïr per seient alt, paraula que emfatitza el fet que l’actor està tota l’estona assegut en contraposició al teatre en què els actors estan de peu.

Amb l’ajuda de dos únics elements: un ventall de paper (sensu 扇子) i una tovalloleta (tenugüi 手拭) recita un monòleg en el què, canviant l’entonació, el tempo, l’expressió de la cara o la posició del cap interpreta els diferents personatges i fa riure el públic.

Les històries del Rakugo solen ser anècdotes humorístiques que barregen històries antigues amb quotidianes. Els monjos budistes solien introduïr  aquest tipus de monòleg en els seus sermons per mantenir l’atenció del públic. Les històries del Rakugo actual, solen barrejar històries antigues amb elements moderns per produïr més atenció i divertiment al públic, i solen durar entre 10 i 40 minuts.

Els personatges solen tenir elements en els què tothom s’hi pot sentir identificat, i cadascun sol emfatitzar algun dels aspectes de la personalitat humana. La poca escenografia utilitzada fa que l’espectador pugui deixar volar la imaginació per ubicar l’entorn dels personatges.

Actualment els llocs on és més fácil veure Rakugo és a Tokyo i a Osaka. Està clar que abans de tornar a Barcelona passaré per algun dels teatres de Shinjuku 新宿 o Asakusa 浅草 on actualment es solen fer aquests monòlegs a Tokyo 東京 o antiga ciutat d’Edo 江戸!

Històries d’ahir explicades avui!


Deixo aquí un parell d'exemples. Pel que m’ha dit el Sensei, un de molt conegut és el Toki Soba (時そば o L’hora del Soba), que més aviat el que penjo és en anime. L’altre és Omotenashi (que es tradueix com a “hospitalitat japonesa”, però per mi una millor traducció seria “actuar de manera molt formal, a la japonesa”).