El transport metropolità de Tòquio és un dels més extensos del món i el més freqüetnat dirariament, funciona de meravella i està net. El problema és el cost, i potser el primer dia, entendre la diferència entre les línies privades i les línies públiques, que a diferència del nostre país, no funcionen amb una targeta de múltiples viatges, ni bitllet integrat de metro i tren.
A totes les estacions, tant de tren com de metro, hi ha un mapa on s’hi indica l’estació on s’està, i totes les altres amb el preu que costa viatjar fins allà, és a dir, que cada vegada que es vol fer un viatge, t’has d’apropar al mapa i buscar l’estació a la què vols arribar i veure quin és el preu, i així poder procedir a comprar el bitllet a la màquina. A la fotografia de sota es pot veure un noi a l’estació de Shinjuku mirant el mapa de tren a la part superior, i les màquines on es pot adquirir el bitllet. A la fotografia de dalt, es pot veure la màquina amb els diferents imports que et pot costar el trajecte. Un cop s'ha aconseguit trobar l'estació i saber quin serà el preu que costarà el viatge, adquirir el bitllet és ben fàcil, simplement cal clicar sobre l’import desitjat, s’introdueixen els diners, i llestos! A més, gran tecnologia nipona, es pot pagar un import de 160 iens (el més barat) amb un bitllet de 10.000 iens, cap problema, la màquina sempre té canvi, i te’l torna amb bitllets!
Si es pot prescindir viatjar en les hores puntes, és la millor opció, doncs el mite de la persona que treballa empenyent la gent dins el vagó per a poder comprimir el màxim de gent dins del vagó i que tanquin les portes, existeix! Això sí, porta guants blancs! Haber-se d’encabir entre multitud de japonesos en un vagó és una experiènca poc agradable.
Una de les línies més transitades és la Yamanote (山手), que és circular i dóna la volta a les zones més concurregudes de la ciutat (Tokyo, Shinjuku, Shibuya, Ikebukuro, Takadanobaba, Ueno, Akihabara, Shinagawa...). El transport, excepte la línia Yamanote s’acaba a les 00h, és a dir, que a partir de les 23h, la gent comença a agafar en massa el tren per tal de no perdre la correspondència per poder arribar a casa seva, si un s'espera a agafar l’últim tren o metro, l’experiència pot ser tan enriquidora com la de l’hora punta del matí, però amb olor d’alcohol i sense els guants blancs que t’escarxofen dins del vagó.
Dins dels combois regne una gran tranquilitat, la gent gairebé no parla. Quan s’entra al tren s’ha de posar el mòbil en mode vibració, i no es pot parlar per telèfon per a no molestar els altres! Si viatges al costat dels seients reservats, fins i tot cal apagar-lo!
El bitllet integrat no existeix, a part que metro i tren funcionen per separat, així com les línies privades i les públiques. Els japonesos són ben pràctics amb la majoria de coses que a la vida quotidiana es refereix, però en aquest cas no es pot dir ben bé el mateix! cada cop que es viatja, surt a compte verificar el recorregut per fer-lo sense haver de canviar de tren a metro, o de línia pública a privada, perquè llavors el trajecte pot costar molt car! De fet, si passes un temps prou llarg a la ciutat pot valer la pena treure’s la targeta Suica o Pasmo, targetes de prepagament que valen 500 iens, es poden carregar a les màquines i són molt pràctiques perquè no cal passar per la màquina de bitllets cada vegada, simplement s’entra a l’estació passant la targeta (sense necessitat de treure-la del moneder) per la màquina que dóna entrada a l’andana, i quan es surt, es torna a passar la targeta per la màquina de sortida, que directament descompte el cost del viatge de la targeta, però no comporta cap descompte, simplement t’evita de passar per la màquina expenedora de bitllets cada vegada que viatges.
Cal fer especial atenció a que, si es queda en alguna estació de tren o metro on hi arribi més d’una línia, si es queda a la sortida del metro, s’ha d’especificar el número de sortida, i el color de la línia, perquè moltes vegades una mateixa estació pot tenir diferents sortides 1, si hi arriben diferents línies. Per exemple, a Asakusa hi arriben 2 línies, i cadascuna té la seva sortida 1.
D’autobusos també n’hi ha, però no són tan freqüentats. De fet, són més semblants a autobusos de barri, s’utilitzen més per arribar a les zones on no hi arriba el tren o el metro.
