La NO actuació de l'Embaixada Espanyola a Tokyo

Després de tots els esdeveniments que s'estan vivint a Japó, amb tota la comunitat internacional pendent, he notat a faltar la presència d'un ens important en aquest escenari, que l'embaixada espanyola, que per desgràcia, és la que em representa a mi, es fes una mica càrrec de la situació. Amb pena i ràbia, he adreçat aquest escrit a diaris per denunciar la nefasta i nula actuació que aquest organisme ha desenvolupat durant aquesta setmana:

Dilluns vaig tornar a Barcelona des de Tokyo, encara em faltaven 3 setmanes d’estada a la capital nipona, on hi passava 3 mesos per aprendre la llengua. El terratrèmol de divendres no va afectar gairebé a Tokyo. Sí que es va notar molt fort, va fer que es paressin trens i metros, però més com a mesura de seguretat, que no pas perquè s’hi hagués produït cap dany. El cap de setmana a Tokyo es va desenvolupar amb gairebé total normalitat, tot i el dolor que tots sentíem per les persones de Miyagi i Fukushima, i tenir la vista posada a les notícies i la central nuclear. Durant el cap de setmana les notícies van anar canviant, cada cop apareixia un nou problema a la nuclear.

Dissabte vaig enviar un mail a l’embaixada espanyola per tal que quedés registrat que estava a Tokyo. Dilluns, amb les noves males notícies de Fukushima i d’altres dues centrals nuclears, l’inici de les restriccions d’electricitat a Tokyo i rodalies i el fet que les classes de l’escola se suspenguessin, vaig decidir tornar a Barcelona, no sense abans trucar a l’embaixada per saber quina era la opinió que tenia sobre l’assumpte. Vaig estar més de mitja hora intentant comunicar-m’hi, quan finalment vaig aconseguir parlar-hi, em va donar la sensació que no tenien cap organització, ni cap opinió sobre l’assumpte en qüestió; no em van saber donar cap consell, ni dir com estava la situació a l’aeroport, ni si era millor que marxés o em quedés, res.

La pàgina web de l’embaixada espanyola, fins ahir dimecres no va penjar cap mena d’informació especial. El mail que vaig enviar dissabte, encara estic esperant que em sigui respost. Sento pena i vergonya que la “meva” representació a Tokyo sigui tan nefasta. En canvi, l’escola de japonès a la que anava, en tot moment ha estat pendent de tots i cadascun dels alumnes, prenent interès de com i on hem passat el cap de setmana, actualitzant constantment la pàgina web amb informacions i consells, i deixant persones de guàrdia per atendre el telèfon o simplement per si algú hi volia anar per estar en companyia, justament les mesures que tot ciutadà esperaria d’una embaixada.

Considero que si una escola de japonès pot donar un servei com aquest als seus alumnes, no entenc com una embaixada no pot donar a l’abst de fer-ho, i menys ara amb les noves tecnologies. Si les persones de l’embaixada estan tan atrafegades a trobar els desapareguts del terratrèmol, cosa que em sembla molt correcte, crec que haurien de tenir un pla d’emergència per tal de donar a l’abast a contestar mails, atendre el telèfon i actualitzar la pàgina web, (així com han fet embaixades d’altres països), i més ara que amb internet, això es pot fer sense estar físicament present a Japó.

No sé perquè una part dels meus impostos s’ha de destinar a un organisme que no cumpleix les seves funcions.

El cap de setmana després

Després del terratrèmol de divendres, i tots els canvis que això va ocasionar aquell dia, es pot dir que el cap de setmana s'ha desenvolupat amb normalitat. Aquest blog és de Tokyo, així que la normalitat a la que em refereixo, és a l'ambient del carrer de Tokyo. Les imatges que estan passant aquests dies a la televisió són de Miyagi i Fukushima, 300km més al nord, i obviament, allà tardarà molt en poder tornar-hi la normalitat.

A Tokyo es pot dir que el cap de setmana ha estat força normal. Tot i així, la ciutat, tot i no haver patit grans desperfectes, està en peu d'alarma. Des de divendres que constantment es poden sentir petits tremolors, molt més petits que el de divendres al migdia, però no deixen de notar-se. A part que tothom té la vista posada a les informacions sobre els problemes que està havent-hi a les centrals nuclears, en especial, la de Fukusima, que sembla ser, o almenys pel que surt a les notícies, que és la més afectada.

El 1923 hi va haver a Tokyo un terratrèmol d'escala 7'9 Ritcher. En aquell moment Tokyo era una ciutat bàsicament amb cases tradicionals japoneses, construides de fusta i amb finestres de paper d'arròs. El terratrèmol va ser de menys intensitat, però va durar més estona, i els desperfectes van ser molt superiors, de fet, la ciutat va ser devastada per infinitat d'incendis en diferents punts. Els japonesos, tot i que la majoria dels habitants de Tokyo no el van viure, el tenen molt present, tenen molt clar quines són les mesures de seguretat que cal prendre quan hi ha un terratrèmol i com fer per evitar que hi hagi incendis, doncs el 1923 van ser justament els incendis, i no tan el moviment en si, el que va arruinar la ciutat.

Aquests dies una de les frases que més s'ha escoltat és "ki wo tsukete ne!", és a dir "cuida't!" o "vigila!". El què es refereixen en dir això, és a tenir present què cal fer en cas que torni a notar-se un altre terratrèmol gran, cosa que està dins de les previsions dels geòlegs. Quan hi ha un terratrèmol, si s'està dins de casa, t'has d'intentar posar sota d'una taula o del marc o estructura d'una porta, de manera que si cau alguna cosa, puguis quedar protegit. Allunyar-se de les finestres i qualsevol moble que tingui vidre o que pugui caure. Tenir a l'abast sempre un lot, aigua embotellada i el telèfon. Mentre dura el moviment, és millor no moure's de l'edifici on s'està i quedar-se arraulit en el lloc que es consideri més segur, i a la que pari el moviment, sortir al carrer i anar cap a la zona d'evacuació que correspongui segons la ubicació de la casa. Hi ha fins i tot qui m'ha dit que dormís vestida! Jo la veritat és que no he arribat a tant, però sí que per dormir, a part de canviar-me a una habitació sense finestra, ho faig amb una motxilleta al costat amb roba, (que ara encara fa fred, i si cal sortir al carrer més val estar abrigat), aigua, alguna coseta de menjar, el passaport i el telèfon. Per sort, no m'ha fet falta fer-la servir, perquè tot i haver-hi hagut molts moviments, cap ha estat de tanta intensitat com per haver de sortir al carrer.

Ahir diumenge vaig estar passejant per Shinjuku amb amics. Shinjuku és un barri d'oficines i d'oci, amb una de les principals estacions de tren, metro i autobús de la ciutat. És un dels punts neuràlgics i sempre està pleníssim de gent. No va ser diferent ahir: la gent passejava, entrava als restaurants i a les botigues, cantava als karaokes i actuava com si res no hagués passat. Ben segur però, que tothom estava amoinat per la situació al nord, i pels propers moviments que pot rebre la ciutat, però obviament la gent vol tornar a la màxima normalitat. A més, la sort és que els dies han estat d'un sol esplèndit, sense cap núvol i quasi primaverals, cosa que ajuda molt als bons ànims!
Diumenge a la nit, però, al tornar cap a casa va sortir la notícia que en els 3 següents dies hi ha un 70% de probabilitat de patir un terratrèmol de més de 7 graus, i les notícies de les nuclears no eren gens esperançadores. Alquest matí de dilluns, al llevar-me, noves notícies, un nou reactor afectat, dues centrals nuclears més en alarma, i el que m'havia de donar estabilitat a la setmana, l'escola de japonès, suprimeix les classes, l'escola estarà oberta, però sense classes.

Em passo les hores que estic a casa mirant les informacions, a Japó es fixen sobretot en NHK, tot i que tothom mira diferents cadenes per contrastar les iformacions, tot i que més o menys són totes iguals. Jo la veritat és que estic mirant molt el 3/24, que no és per escombrar cap a casa, però les notícies són actualitzades en tot moment i molt detallades, molt més de vegades que a NHK. Cada cop que hi ha un petit moviment, la sensació és de por, inestabilitat, dubte sobre si serà llarg i fort, o si pararà aviat. Decideixo deixar Tokyo, marxar cap a Kyoto, gairebé 500km al sud, i passades cadenes muntanyoses, on no s'ha notat cap tremolor, ni el de divendres.

Terratrèmol de l'11 de març de 2011

11 de marc de 2011, 14:46h, terratrèmol de 8’9º en l’escala de Ritcher a la costa pacífica de Japó, epicenter al mar, prop de Sendai. A 400km de Tokyo. Una experiència única i espero que irrepetible!

Per sort en el moment del terretrèmol jo estava a la KAI, la meva escola de japonès, al barri de ShinOkubo. En un principi tot ha començat a moure’s, no semblava que fos gaire different d’altres que ja havíem pogut viure, però el moviement no cesava, i ha començat incrementar-se. El personal de l’escola, molt efficient, ens diu que ens posem sota les taules o sota les estructures de les portes, allunyats dels vidres i de coses que ens puguin caure a sobre. El movement fort ha durat uns dos i llarguíssims minuts. En acabat, tots recollim les nostres coses i sortim al carrer, comença el pla d’evacuació. Aquí Japó ho tenen molt ben organitzat, cada edifici té adjudicat un parc on tothom s’ha de reunir en cas de terretrèmol. El parc, en aquest cas pati d’escola, que li toca a l’edifici on es troba la KAI, no hi podem arribar per una fuga de gas, així que anem cap a Toyama 戸山 on hi ha la universitat de Waseda, una mica més allunyat, però lloc segur (si n’hi ha…) en cas de terretrèmol.

Fins ara els terratrèmols m'havien semblat una cosa divertida, era curiós i gustós sentir que tot es movia durant uns instants, com la sensació de perdre l’equilibri, però sense perdre’l. Però el terratrèmol d'ahir ha estat ser més fort i més llarg que els altres viscuts, fins i tot els professors deien no haver-ne viscut cap d’igual, i això ja no fa tanta gràcia! Per sort la disciplina dels japonesos és espectacular i tot ha anar bé (a la zona on jo he estat, és clar!).

Vam estar al parc 戸山 una estona, potser un parell d’horetes, i quan ja començava a fosquejar vam entrar dins de la Universitat de Waseda, per estar-nos-hi un parell d’horetes més. A la sala on estàvem hi havia un parell de teles que anaven mostrant les imatges del tsunami produït pel terretrèmol: enormes desperfectes a les prefectures de Miyagi i Fukushima, allà l’efecte si que ha estat totalment devastador.

Tothom intentant utilitzar el mòbil per contactar amb els coneguts, però la majoria sense resultat encoratjador, alguns missatges s’arribaven a enviar, però les línies estaven saturades. Jo no vaig tenir cobertura fins gairebé els 12h de la nit.

Abans de les 19h ja ens van deixar sortir de la universitat, tot i sabent que tren i metro no funcionaven, per tant, molta gent ha hagut de fer nit a la universitat, que quedarà oberta tot el cap de setmana per si hi ha alguna rèplica, o algú se sent insegur a casa.

Amb alguns de l’escola vam sortir de Waseda per anar cap a Shinjuku, zona commercial i d’oficines. Al carrer riuades de gent disciplinada, calmada (tenint en compte la situació...). Només funcionaven alguns autobusos, que anaven a arrebossar de passatgers, hi havia cues quilomètriques per agafar-los, però cues ordenades i amb la gent tranquil.la (o almenys això aparentaven encara que la processó els anés per dins), jo només pensava que si això hagués passat en algun altre país, aquesta serenitat hagués estat impossible! L’electricitat al carrer sense cap desperfecte. Al no funcionar ni el metro ni el tren, molta gent que viu lluny de la feina no ha pogut tornar a casa i han hagut de passar la nit a l’oficina, amb la conseqüència que el menjar de les botigues va quedar totalment saquejat. Durant la nit, les lleixes dels combinis (supermercats 24h) es veien buides, i cues enormes davant de tots els restaurants i cafeteries.

El metro poc a poc va anar obrint les línies. La primera en fer-ho va ser la Ginza Line, que arriba a Asakusa (el meu barri!), tot i que des de Shinjuku vaig haver de fer transbord. Com que al metro hi havia multituds de gent que volia pujar-hi, el personal del metro no deixava entrar a tothom de cop, sinó que feien esperar la gent, i la gent esperava serenament i sense empentes que els donessin pas per entrar. El metro obviament anava pleníssim, però finalment vaig poder arribar a Asakusa, on m’hi esperava una imatge excepecional per ser Japó: papers a terra! (Com podeu veure a la foto) Sé que els que no hagueu visitat Japó no us sobtarà la foto, però aquests quatre papers són increibles de veure en una pulcra ciutat com aquesta. El cas és que també va fer vent, I suposo que els escombiraires tenien altres coses a fer que recollir els papers del terra.

Ara ja han passat 20h des del terretrèmol de 8’9º, però no es paren de sentir moviments, alguns més grans, altres més petits, segons les noticies alguns arriben a tenir entre 6º I 7º, però així com abans m’agradava notar-los, ara ja no em fan i mica de gràcia, I només espero que s’acabin I no notar-los més! Mentre he estat escrivint aquest article ja va el 4t que sento… espero que cap torni a ser tan fort!

Els grans desperfectes han estat a Sendai i voltants, on encara és d’hora per mesurar-ne la magnitud. La ciutat de Tokyo ha sobreviscut espectacularment, pocs edificis realment damnificats (tot i que tots tenen algun desperfecte, evidentment); en tot moment la gent ha tingut la informació necessària i ha actuat correctament; l’electricitat no ha desaparegut; les línies de tren i de metro s’han anat revisant i obrint paulatinament poques hores després del cisme. Una preparació i un pla d’actuació que no sé si cap alter país hauria estat capaç d’igualar! Van tenir un gran cisme el 1923 que va devastar Tokyo, però han après els errors, un cop més, em trec el barret davant el poble nipó!

Podeu mirar aquest link si voleu veure algunes de les meves imatges registrades al picasa

Tokyo Marathon 東京マラソン

La Marató de Tokyo (東京マラソン) és tot un esdeveniment en aquesta ciutat, el qual mou milers i milers de persones, no només a corredors, sinó també a voluntaris que participen en l’organització o com a espectadors, i he tingut la sort de poder córrer-la, i acabar-la! I dic sort no només per haver-la acabat, també per haver-la pogut córrer, doncs hi ha tanta gent que ho vol fer, que es fa un sorteig amb tots els inscrits, aquí a Tokyo he conegut una pila de gent que ho ha intentat durant anys i mai no han tingut sort!

La mobilització que porta a la ciutat és impressionant, des del mes de desembre ja hi ha cartells per tot arreu anunciant l’esdeveniment, i és que la cursa atravessa la ciutat i passa pels llocs més emblemàtics: Shinjuku, Iidabashi, Palau Imperial, Ginza, Torre de Tokyo (Roppongi) Shinagawa, Nihombashi, Asakusa, Odaiba... un traçat xulíssim amb el que es pot fer turisme i recórrer la metròpoli en tan sols un matí! Impressionant! a mesura que s’apropava el gran dia, cada cop més cartells per tot arreu i programes a la ràdio dedicats a la Marató (obviament, amb els talls de trànsit que la cursa suposa, ja ho podien ben anunciar!) i finalment ha arribat el cap de setmana tan esperat, l’últim de febrer!

Quatre dies abans s’obre l’exposició de la Marató al Tokyo Big Sight, edifici gegant del barri d’Odaiba, per a recollir el dorsal i també com a punt de venta de tot el merchandising de la Marató, un espai enorme replè de gent. Per anar cap a Odaiba cal agafar la línia Yurikamome des de Shimbashi, un metro que val mooooolt la pena d’agafar, encara que no es corri la Marató, ja que va per l’exterior i la vista de la ciutat i dels edificis és espectacular!

Arriba diumenge 27 de febrer! Visca! previsió del temps: núvol (no pluja!) i 14ºC, ideal per als 42’195km que ens esperen! Sobretot tenint en compte que els últims anys havia fet un fred impressionant i els corredors havien de fer tot el recorregut sota pluja o fins i tot neu! Aquest any el clima és ideal!

A les 7:45 del matí, em trobo al metro de Nishi-Shinjuku amb en Josep Maria i l’Arcadi, dos companys “correcats” que han vingut per a l’ocasió, per apropar-nos plegats al lloc exacte de la sortida. Tinc la sort que són uns maratonians experimentats i em donen tota mena de consells ben útils, estupendus per poder fer tot el recorregut i arribar contenta a la meta! A les 9:10 s’escolten els coets del tret de sortida, Visca!!! Els milers de corredors desfilem per sota del monumental edifici de l’Ajuntament de Tokyo (que si mai veniu a la ciutat, val la pena pujar-hi! Es pot arribar al pis 42 per veure la panoràmica i és gratis!), amb música d’orquestra i per davant de totes les autoritats.

L’organització és boníssima! Avituallaments constants, WCs portàtils al llarg de tot el circuit perfectament delimitat, una munió de voluntaris treballant i animant al personal... I ni amb això els japonesos tenen l’oportunitat de decèbre’m amb la seva netedat, després de beure l’aigua dels avituallaments, en lloc de tirar el got a terra (com se sol fer en el nostre país...), tiren els gots en caixes habilitades com escombraries! Increible! Crec que els pocs gots que es podien veure per terra deurien ser dels “gaijin” (=estrangers) que corriem... ups! De menjar i beguda no en faltava pas durant el recorregut, no només per la organització, sinó també pels espectadors, que oferien amb safates de tot als corredors: caramels, xocolates, fruita, mochis (=pastissets d’arròs), sopes, sembeis (=galetes).

L’ambient és divertidíssim, no només pels corredors, els espectadors (que no només especten, si no que també participen activament) apilats al llarg de tot el recorregut, tot! No hi ha ni un pam de cursa sense espectadors animant i donant suport moral a tots els esforçats corredors. Una pila de gent disfressada tant entre els corredors, com entre els espectadors, amb disfresses increibles: un paio disfrassat de samurai corrent amb guetes (sandalies de fusta)! un de Jesucrist carregant un creu! ninjes, conillets, doraemons, cheerleaders, osos pandes (quina calor!), homes aranyes... recomano mirar el picasa de l’Arcadi per veure’n una mostra! https://picasaweb.google.com/arcadi100/Tokyomarato# Val la pena veure les imatges, són boníssimes! Bastanta gent amb la samarreta del barça, cosa que per a una catalana ajuda a anar més ràpid només per poder-lo avançar per dir-li “Visca el Barça!” sembla mentida quines petites coses poden animar en un moment com aquest! I més o menys cada km o cada 2km, espectacles per animar, la majoria ball i música tradicional japonesa, però alguns també amb balls més moderns.

L’últim tros atravessa el riu Sumida per arribar a Odaiba, el modern barri d’edificis gegants on es troba el Tokyo Big Sight, que ha canviat la Fira de la Marató per l’emocionant Meta. L’organització a l’ arribada també brutal, i fins i tot unes banyeres gegants per a poder remullar els peus en aigua calentea o freda (a gust del consumidor!), genial abans de canviar els mitjons!

Un esdeveniment màgic!

I arribar a casa i saber que sóc tieta d'un Guillem! un premi fantàstic!!!  :-D

L'escriptura japonesa

La llengua japonesa té tres tipus d'escriputra, que provenen de l'escriptura xinesa. Ja des de molt antic hi havia hagut contacte entre Xina i Japó, sobretot pel que fa al comerç, però no va ser fins al s. V que la immigració coreana va a introduïr els coneixaments científics i artístics de la Xina al Japó, i entre ells l'escriptura; i és que fins llavors els japonesos no teninen forma d'escriptura, i Xina en aquell moment sota la dinastia T'ang vivia una època de grandesa i prosperitat que altres països asiàtics intentaven imitar.

Així doncs, en l’escriptura japonesa tenim dos sil.labaris, els kana, de 46 elements cadascun, i un sistema una mica més complex, els kangis, que són ideogrames. Els textos japonesos s'escriuen utilitzant els tres alfabets, ja que cadascun d'ells es fa servir per a diferents tipus de paraules.

El hiragana (ひらがな　en hiragana o 平仮名 en kanji) és una evolució de kangis que van inventar les dones quan se suposava que no podien tenir accès a l'escriptura, van modificar certs kangis per a donar-los un contingut simplement fonètic. Amb el hiragana s'escriuen les paraules japoneses, les partícules i les desinències verbals. Aquest alfabet el podem trobar combinat amb kangis, és a dir, que certes parts de paraules escrites en kangi es poden transcriure en hiragana. Quan un comença a aprendre l’idioma, aprèn primer el hiragana, després el katakana, i llavors, poc a poc i amb moooolts anys de paciència i estudi va aprenent els kangis, amb els que pot anar substituïnt part del hiragana que formen les paraules. En els llibres per a nens o per a principiants es pot trobar que el kanji porta a sobre o al costat la pronunicació en hiragana per tal de facilitar la comprensió del text.

Amb el Katakana (カタカナ) s’escriuen les paraules estarngeres que han passat a formar part del vocabulari japonès (hi ha un enorme grup de paraules japanglish, cosa que en certs moments s’agraeix quan has de recordar vocabulari… també hi ha paraules derivades de l’alemany o altres llengües), com podria ser per exemple un suc de toronja, que en japonès es diu “orengi jusu” (de l’anglès orange juice オレンギジュス), o la xocolata amb llet es diu miruku chocoreto (de l’anglès milk chocolate　ミルクチョコレ-ト). També es fa servir per a escriure onomatopeies. El katakana també s’utilitza quan es vol ressaltar una paraula, encara que sigui una paraula que normalment s’escrigui en hiragana, en aquest cas s’utilitza el katakana com en l’alfabet llatí utilitzem les cometes o el subratllat. Quan es tracta d’un text científic, els noms dels animals també s’escriuen en katakana, tot i que en qualsevol altre text els noms dels animals s’escriuen en haragana o en kanji.

En japonès totes les consonants van seguides d’una vocal excepte la N, que és la única que podem trobar sola, és a dir, que si et dius Gorka i vens a Japó, et diran Goruka, ja que no pronunciaran la r sense posar-hi una vocal darrera. Les 46 síl.labes que conformen el Hiragana tenen el seu equivalent en Katakana, ja que cadascun d’aquests alfabets s’empra per a diferents tipus de paraules.

Els Kanji 漢字 (ideogrames) poden tenir diferents pronunciacions o significats, segons vagi acompanyat o no de kana, o segons els kana que l’acompanyin. Poden arribar a tenir més de 10 lectures (cosa que complica enormement la feina als pobres estudiants de japonès…), i es regeixen en dues categories o maneres de llegir-se: la manera OnYomi　音読, que derivaria de la pronunciació xinesa i solen utilitzar-se quan la paraula és composta, és a dir, està formada per dos kangis (ideogrames); i la lectura Kunyomi 訓読み, que sol ser la pronunciació que ja existia en japonès, i que sol anar seguida del sil.labari hiragana. La majoria dels kangis tenen una lectura Onyomi i una lectura Kunyomi. Quan un kanji no va acompanyat de hiragana, sol llegir-se de dos en dos amb la lectura On, com per exemple la mateixa paraula Kangi, que en hiragana seria かんじ i en kanji seria　漢字; kan = かん = 漢, i ji =じ = 字 , que deriva de la paraula xinesa “hanzi”.

Els kanjis poden agrupar-se per famílies, ja que tenen una arrel segons el seu significat, com mostra la primera fotografia, el caràcter de porta, país o ien. Per exemple, si dins del país hi posem l'emperador, farem el kanji de "país". O si dins de la porta hi posem el dia, farem el kanji que significa "entre".

Després de moltes reformes i debats, es va decretar que hi ha 1945 kangis bàsics que tota persona que acabi l’escola primària ha de conèixer, i que són els d’ús més habitual, necessaris per a poder llegir revistes o el diari, tot i que apart d’aquests, n’hi ha milers d’altres! Molts dels ideograma kanji són el desenvolupament del dibuix de l’element al qual fan referència, com mostra en Doraemon a la foto de dalt, quan arriba amb en Novita i la Shizuka al país dels kangis, podem veure com fa l’evolució l’ideograma de riu, arbre, pedra, muntanya o casa.

Tsukiji Market 築地市場

Visitar aquest mercat és una de les atraccions que més m'agrada d'aquesta ciutat, l'únic inconvenient és que per a que la visita valgui la pena, cal llevar-se ben d'hora i agafar el primer metro, que és a les 5h del matí! però el sacrifici val moooooolt la pena!

El Tsukiji és un dels mercats de peix més grans del món, s'hi pot veure una gran varietat de productes marítims: peixos, algues, crustacis... Els passadissos són estrets, i els treballadors van atabalats ja que han de preparar els productes ràpid per tal que surtin cap als meravellosos restaurants que després els serviran envoltats d'alga nori, sobre una bola d'arròs, o simplement tallats i ben presentat, i això fa que el passeig pugui esdevenir un tant perillós ja que has d'anar esquivant els carros i toros plens d'enormes peixos que es transporten des del punt de la subhasta fins a la parada on seran venuts; cap a fora del mercat directament cap a algun dels restaurants de la zona; o cap a dalt d'un camió per a ser traslladats cap a l'interior. Per aquest motiu els turistes no sempre hi som benvinguts, ja que no només caminem atordits per l'hora matutina, sinó que ens passegem pels passadissos amb tota tranquil.litat, gaudint de l'espectacle i fent fotografies de tot el que veiem, impedint que els treballadors puguin moure's amb rapidesa.

Aquest mercat va néixer en el segle XV, quan el Tokugawa Ieyasu va necessitar construïr un mercat per a proveïr de menjar el castell d'Edo (nom que rebia llavors la ciutat de Tokyo). El peix que el castell no comprava era venut al mercat Uogashi, prop de Nihonbashi 日本橋, fins que l'1 de setembre de 1923 hi va haver un gran terratrèmol que va arrassar la ciutat de Tokyo i el mercat va quedar totalment devastat. Al ser reconstruït es va traslladar al districte Tsukiji, on es troba ubicat actualment, i d'on ha agafat el nom.

El mercat obre gairebé cada dia a les 3h del matí, quan hi arriben gran quantitat de productes marítims des de totes parts del món; llavors els Oroshi Gyōsha (venedors majoristes) examinen les mercaderies i n'estimen el valor, preparen els productes, i els compradors amb llicència per a participar a la subhasta fan la inspecció per a determinar quins productes volen comprar i a quin preu. Entre les 5h i les 7h del matí es realitza la subhasta, a la qual abans els turistes hi podiem assistir, però la gran afluència de forans badocs (i alguns impertinents) que hi feien més nosa que servei, va fer que es prohibís l'entrada a tota persona aliena a la subhasta, així que actualment els turistes només podem recórrer els estrets passadissos de les paradetes on s'hi exposen els productes adquirits a la subhasta per a poder ser venuts a peixeters i restauradors. Tot i així, és una visita obligada quan es ve a Tokyo!

Impressiona especialment la preparació de la tonyina, els japonesos són grans amants del mar, i només a Japó es consumeix la meitat de la tonyina que es consumeix a tot el món! aquí anomenada "maguro" まぐろ, tot i que de tonyina n'hi ha de moltes classes, i una de molt apreciada és el "toro" とろ, es fàcil de distingir pel preu, bastant més elevat, i també per tenir un gust més selecte. Al mercat es pot veure com es distribueixen les tonyines i com les tallen i preparen per a ser venudes, les tonyines que arriben congelades es tallen amb grans serres elèctriques, i les no congelades són tallades entre 2, 3 o fins i tot 4 o 5 persones amb llargs ganivets de més d'un metre i ajudats amb taules de fusta per a que no trencar el producte, aquesta és una de les millors parts de la visita, és realment espectacular veure com tallen les tonyines! I sobta bastant que en un país extremadament net i higiènic com Japó, es pugui veure com les tonyines són arrossegades per terra i tallades per persones que fumen, de totes maneres, no impedeix que desperés aquestes tonyines se serveixin crues i estiguin impressionantment bones!

Però durant la visita també es pot veure com tallen les anguiles, com preparen safates amb caviar i ous de salmó, com envasen algues, com neden els calamars, vieires gegants, fugus (=ふぐ el peix que cal tenir una llicència per tallar-lo, perquè si no pot ser mortal), verats gegants i tota mena de peixos i crustacis.

El detall més bo de la visita és al final, un cop recorregut el mercat, es pot fer un esmorzar de sushi en un dels molts restaurantets que hi ha dins del mercat, i on serveixen uns plats de sushi, sashimi, makis... boníssims! potser és per aquesta última part que trobo la motivació per a visitar el mercat tantes vegades!

http://www.tsukiji-market.or.jp

Sobre la pesca de tonyina

Cap d'any japonès

Qui deia que els japonesos no fan mai vacances?! I tant que en fan, el cap d'any el celebren ben celebrat durant 3 dies! però les vacances les fan durant una setmana! fins i tot, amb el que els encanta consumir, hi ha una pila de comerços tancats! Com que estic a Tokyo per aprendre la cultura japonesa, obviament m'he sumat a la seva celebració! i a les tones de menjar que cal ingerir per a poder ser feliç els 12 mesos següents!

La nit de cap d'any la vaig passar a casa, a la súper Gesthouse Asakusa Cribe 2, amb la resta dels meus "collocs", i vam fer el que dicta la tradició: menjar soba, la sopa d'espaguetis japonesos, tan llargs com l'any; i abans de les 12h anar cap al temple més proper que, sigui quin sigui, estarà envoltat de paradetes de menjar, d'amulets de la sort i de figuertes de l'animal del zoodiac que toqui (aquest any és el torn del tigre). Amb els de casa vam anar al SensoJi 金龍山浅草寺, el temple d'Asakusa on hi ha la deesa Kannon. Vaig intentar introduïr la tradició del raïm, però com que no en vaig trobar, el vaig canviar per grills de mandarina, que si fa o no fa, ve a ser el mateix... la mitja nit ens va agafar de camí al temple, així que vaig simular les campanades mentre els japos es menjaven els grills de mandarina. No sé si és que no em vaig expressar bé, o és que aquests japos són una mica toscos (tenint en compte la meva fluència en llengua japonesa, jo tendiria a pensar que la correcta és la segona opció... jejeje...), però no van anar a grill per campanada, sinó que tranquil.lament es van menjar els 12 grills mentre em miraven com tocava 12 súper campanades... en fi... Així que no vam arribar al temple per a sentir la campanada de la mitja nit, però si per a viure-hi l'ambient, estava pleníssim de gent! cosa que va fer que no entressim al temple a demanar el primer desig de l'any perquè hi havia una cua immensament llarga, així que ens vam limitar a donar unes quantes voltes entre les paradetes plenes de gent (tipus les barraques de festa major...).

El dia 1 tot pren una gran importancia perquè tot es fa per primer cop l'any, així que tot és extremadament intens, i aquesta intensitat s'exten fins el dia 3, que és fins quan duren les celebracions i les vacances de cap d'any de la majoria dels japos (tot i que a Asakusa les celebracions i les paradetes del voltant del temple encara hi són, i avui és 4...). El què cal fer els 3 primers dies de l'any és visitar els temples i tirar-hi monedetes (si pot ser les de 5 iens millor, que són les dauradetes amb un foradet al mig i diuen que són les de la sort) per demanar els desitjos a algun dels 8 milions de déus que tenen els shintoistes, i després comprar per 100 iens l'Omikuji おみくじ (paperets que et prediuen la sort). Val a dir que els dos Omikujis que he obert jo aquest 2010, un a Asakusa i l'altra a Kamakura, no m'han predit gaire bona sort... així que direm que tot això només val si ets shintoista!

Jo vaig passar el primer dia de l'any a Tsujido, a 1 hora al sud de Tokyo, on hi viuen els pares de la Tae, una de les profes de japo que ens va convidar a casa seva, una casa típicament japonesa, com les dels dibuixos manga, durant tot el sopar vaig estar esperant que aparagués en Doraemon! jajaja! ni en Doraemon, ni en Novita van aparèixer, però el pare de la Tae va preparar un sopar típic de primer dia de l'any, l'Oseki. El menjar cal posar-lo dins d'unes caixetes que quan estan tancades sobre de la taula semblen joiers, i realment el que guarden dins són joies! estan plenes de petites dosis de menjar, bonííííssim! que una rera l'altre et fan passar hores i hores menjant sense parar! obviament, el sopar s'acompanya amb cerveza, sake, umeshu i el que calgui per tal que sigui el màxim de festiu possible! Cada menjar té un significat: una cosa porta felicitat, l'altra salut, l'altra intel.ligència... L'esmorzar del dia 2 també és mooooooolt important! sopa amb mochi dins.

El mochi (pasta d'arròs que es fa triturant l'arròs amb una mica d'aigua) també es pot menjar sense la sopa, envoltat de kinako (pols dolceta de soja), o amb salsa de soja; la veritat és que la millor opció és la del kinako, que està boníssim! Per cap d'any s'ha d'oferir mochi amb una mandarina als déus per a poder tenir bona sort.

El dia 2 vam anar a Kamakura 鎌倉市, una petita ciutat de platja al costat de Tsujido on hi ha el Daibutsu 大仏, el segon buda més gran de tot Japó; Kamakura va ser la capital de Japó entre 1185 i 1333 i està plena de temples budistes i algun santuari shintoista. Vam tenir un dia espectacular! amb un sol fantàstic i unes increïbles vistes del Mont Fuji 富士山 nevat des de la platja! Vam fer un passeig per la platja plena de surfistes i vam entrar a 3 temples, que estaven a rebentar de famílies que anaven a demanar els seus desitjos pel 2010.

Ahir dia 3, vaig estar amb la Jun i també vam anar a fer visita de temple, aquest cop altra vegada al SensoJi d'Asakusa, però aquest cop vam entrar i vam fer tot el ritual: la neteja de mans i boca, enfumar-nos amb l'incens, tirar la monedeta i demanar el desig, i comprar l'Omikuji, que com que no em va predir res gaire espectacular, tot i no ser shintoista vaig preferir penjar en uns pals que posen per tal que si l'Omikuji no és gaire bo, puguis penjar-hi la teva mala sort i que així es transformi.

Feliç 2010 a tothom!

良いお年を!