Ascenció als monts Tonodake i Tanzawa

Arribant dalt del Tonodake, 1.491m

Comença la pujada, mai millor dit!

Dissabte va ser un dia fantàstic! De nou em vaig unir al grup Jambo per pujar a dos cims, el mont Tonodake 塔ノ岳 1.491m i el Tanzawa 丹沢山 1.567m. La ruta era llarga, així que va tocar aixecar-se escandalosament d’hora per arribar a Okura 大倉 a les 7:56, i des d’allà començar l’aventura!

Es poden veure una pila de cèrvols durant el recorregut

Aquest 2014 ha nevat moltíssim a Tokyo i rodalies i ha estat atípicament fred, així que obviament, la neu ens esperava per acompanyar-nos durant gairebé tot el recorregut. El temps sortint de Tokyo era bo, però a la muntanya vam tenir moments de sol, de núvol i de boira. El mont Tonodake està molt a prop del mar, i quan els núvols ens deixaven les vistes eren espectaculars.

Vam sortir un grup de 13 persones, aquest cop guiades per en Mark, i vam arribar dalt del Tonodake cap a les 12h, on vam dinar (horari japonès!), i on el grup es va dividir en 2: els que preferien tornar, i els que no n’havíem tingut prou i volíem arribar al Tanzawa. Així que en la segona part de l’escurció vam quedar només 5! Cal dir que si més de la meitat del grup va preferir tornar és perquè feia molt de fred, a part que Jambo sol fer sortides d’unes 5 màxim 6 horetes, i més senzilles, entre el Tonodake i el Tanzawa es va fer necessari tenir grampons o bastons per no relliscar.

Cap al Tanzawa!

Des del Tonodake vam tardar una mica més d’1 horeta per arribar al Tanzawa, i en arribar-hi la boira va fer que no poguessim gaudir de les vistes, en dies clars sembla que es pot arribar a veure el Fuji, però dissabte no vam tenir tanta sort! Després d’una petita parada al cim, vam tornar enrere, repassant pel Tonodake, i des d’allà canviar la ruta per tornar a Okura per un altre camí. Vam arribar a Okura que ja eren les 18h, just quan es feia fosc, acompanyats per la lluna plena.

Començant el camí.

Aquesta sortida és ideal quan es té només 1 dia des de Tokyo, es pot fer durant tot l’any, a l’hivern es necessiten grampons per la neu, però és impossible perdre’s, hi va tanta gent que hi ha un camí marcat a la neu. Quan no hi ha neu intueixo que també és difícil perdre’s perquè a part dels panells que es van trobant sovint, de tant en tant, de sota la neu, sortien unes plataformes de fusta que imagino deuen estar al llarg de tot el recorregut. A banda de la neu, són cims relativament fàcils de fer, però la inclinació és bastant forta, així que no recomenables per a gent no acostumada a caminar, s'han de tenir les cames avisades!

Dalt del Tanzawa, 1.567m

Tant al cim del Tonodake 塔ノ岳 com al cim del Tanzawa  丹沢山 hi ha refugis on s’hi pot passar la nit, amb wc i servei de bar. Arribar al punt de sortida és fàcil, des de l'estació Shibusawa 渋沢 de l’Odakyu Line 小田急電鉄 (1h 15 min. i 650 円 des de Shinjuku 新宿), s’agafa el bus que va fins a Okura 大倉 (20 min. i 200 円), i allà comença el recorregut (està ben indicat).

Aquestes són les passarel.les que es poden trobar en el recorregut.

Vistes pujant

Dalt del Tonodake

Baixant

La baixada

Kanpai! Brindis merescut després del dia! お疲れさまの乾杯

Raquetes de neu a Karuizawa

La baixada!

La pujada.

Dissabte vaig anar a fer raquetes de neu amb Kanto Adventures, la sortida s’havia d’haver fet la setmana abans, però amb la nevada espectacular que va fer, la carretera va quedar tallada, així que l’aventura va haver d’esperar una setmana, però va valer la pena perquè vam poder gaudir d’un espectacular dia de sol!

Camí amunt.

En el camí entre Tokyo 東京 i Karuizawa 軽井沢 vam enganxar les caravanes de 2 accidents de cotxe, a part que, per la nevada, la sortida que havíem de prendre, la Komoro Exit de l’autopista Joushinetsu estava tancada I vam haver d’allargar el camí. Les nevades d’aquest any han desbordat el país! 

Així que l’arribada al punt de sortida de la passejada es va retardar més de 2h, cosa que va fer que no tinguessim prou hores de sol per arribar al cim Kurofu 黒斑山, que era el destí de la jornada. Tot I així, com que el dia era net i clar i brillava un sol espaterrant, vam poder admirar unes vistes espectaculars: el Mont Fuji de lluny i el volcà Asama 浅間山 (2568m) de ben a prop!

Volcà Asama

L’Asama és el volcà més actiu de l’illa de Honshu　本州, va tenir la seva última erupció el 2009 i serveix de frontera entre les prefectures de Nagano 長野県 i Gunma 群馬県.

I el dia a la muntanya no podia acabar sense passar per un Onsen per relaxar els músculs! Vam anar al Tengu Onsen 天狗温泉. Els Tengu són dimonis que viuen a les zones muntanyoses en els pins, són els transmissors de les arts marcials, i suposadament alguns Tengu habitarien a la zona de Karuizawa　軽井沢, cosa que explicaria el color vermellós de l’aigua d’aquest Onsen.

Entrada a l'Onsen Tengu. En Tengu és el de la cara vermella i el nas allargat.

La passejada era facileta i en David Niehoff un gran guia, així que van valer la pena les hores de carretera!

El Misteriós Mont Fuji 富士山

Fuji des del cim Komagatake, Kanagawa, agost 2009

Una de les primeres imatges que a la majoria de la gent li ve al cap quan diuen “Japó”, crec que és el Mont Fuji, doncs sense cap mena de dubte és una de les icones d’aquest país, i és que poder-lo contemplar és, com diria en Tusquets, “una experiència mística!”

Fuji des de la platja de Kamakura, Cap d'Any 2009-10

L’hivern és una bona època per veure’l, perquè els dies solen ser clars i nets, en canvi a l’estiu la calitja fa que sigui una sort poder-lo admirar. Tòquio està a 100km al nordoest d’aquest volcà, però a l’hivern gaudim molts dies de la seva vista. Des de Tokyo es pot pujar al 46è pis del Tochomae (都庁前 o Ajuntament) al barri de Shinjuku (新宿), per poder admirar-lo! Les muntanyes que rodegen Tòquio també són un magnífic lloc per observar el que des de fa anys es considera territori sagrat de Japó. I en un dia clar, un lloc que m’encanta per veure’l és Kamakura　(鎌倉), des de la platja es pot veure i la imatge és preciosa! Molts dies però, el Fuji s’amaga darrera els núvols. De vegades fins i tot, el dia és claríssim i només hi ha núvols envoltant el Fuji, potser per això es considera una muntanya misteriosa.

Pujant al Banzaburodake, Península d'Izu, març 2014

Amb 3.776m d’alçada és el cim més alt de Japó, volcà que va tenir l’última erupció el 1707, actualment continua en actiu, però sembla que el risc d’erupció és molt baix.

El cim és accessible, però com que és considerat territori sagrat, fins que no va arribar l’Era Meiji (明治時代), el 1868, les dones no hi podien pujar. Actualment tothom qui ho vulgui pot pujar-hi, però només durant els mesos de juliol i agost, la resta de l’any l’accés queda tancat, cosa que fa que a l’estiu hi hagi milers de persones de totes les edats que hi pugen. Hi ha refugis on passar la nit, i la gent sol fer-ho per arribar al cim ben d’hora i veure-hi com neix el sol.

El juny del 2013 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco (世界さん), i això farà que a partir del proper estiu (2014), qui hi vulgui pujar hagi de pagar 1.000 iens (tal i com està ara el canvi, serien uns 8€, com el Park Güell, fins ara era gratuït).

La muntanya ha inspirat a una pila d’artistes a escriure o pintar, així que deixo alguns links de les obres més conegudes que el Fuji ha inspirat, les dels dos artistes d’Ukyo-E Hiroshige o Hokusai, que va pintar el famós quadre "la gran onada de Kanagawa"

Deixo també algunes de les imatges que durant les meves estades a Japó he pogut tenir, obviament no són ni molt menys comparables a la realitat, i menys tenint en compte els meus dots com a fotògrafa.

Fuji des del cim de Komagatake, agost 2009

Fuji des del llac Ashi, octubre 2009

Kanagawa, octubre 2009

Posta de sol des del cim Komagatake, octubre 2009

Pujant al Banzaburodake, a la Península d'Izu, 29 març 2014

Finalment el Fuji es deixa entreveure des del Mont Ougi, gener 2014

Fuji des de la muntnya de Kamakura, gener 2014http://www.hiroshige.org.uk/hiroshige/36_views_fuji_1852/fuji_1852.htm

MONT OUGI (OUGISAN) 扇山

La muntanya que es veu al fons entre els núvols és el Fuji!  :-D

Dissabte a Tokyo molta gent treballa, i per això diumenge és un bon dia per fer escapadetes amb altra gent i tenir una mica de contacte amb la natura. Aquest diumenge vaig anar amb el grup de Jambo a pujar el mont Ougi, 扇山、des d’on, ara a l’hivern, s’hi poden tenir unes bones vistes del Fuji　富士山.

Dalt del Mont Ougi amb tot el grup.

Des de Koenji és fàcil arribar-hi, s’ha d’agafar la Chuo Line fins a l’estació de Torisawa　鳥沢駅, i allà ja comença el camí. Aquí a Japó els cims que hi ha al voltant de Tokyo estan molt ben indicats i és difícil perdre’s, i això no vol dir que estiguin petats de gent. Per sort, no ens vam creuar amb gaires persones durant la caminada, que per cert, és molt xula!

El grup Jambo me’l va fer descobrir la Saeko el 2011, entre d’altres coses organitzen caminades al voltant de Tokyo molts diumenges, i per mi és una bona ocasió d’anar a la muntanya i regenerar energia fora de la gran metròpoli.

Vista del Fuji.

El Mont Ougi no és gaire alt, són 1.138m, però en dies clars s’hi deu tenir una fantàstica vista del Fuji, no va ser el cas de diumenge que estava tapat per núvols, però sí que el vam poder entreveure una micona, ja només això val la pena!

El desnivell que s'ha de pujar és bastant fort, i algun trosset estava nevat, però és facilet, i vas per caminet entre els arbres, com es pot apreciar a les fotografies, que de fet, per si soles, ja ho expliquen tot! 

Vistes mentre pugem.

Dalt del cim!

La baixada.

La baixada.

Començant a baixar.

La baixada.