Saint Patrick's Day

Aquest cap de setmana es va celebrar el dia de Sant Patrick, patró d’Irlanda, però amb molts seguidors aquí, obviament, perquè el més important de la celebració és la cerveza, i a Tokyo qualsevol ocasió és bona per poder-se’n trincar unes quantes gerres.

Tot i que aquesta setmana hi ha els examens de l'escola, aquest any no he volgut perdre'm la celebració. Fa dos anys me la vaig saltar, i després tothom em va dir que m'havia perdut una de les millors nits, així que aquest any he decidit que per poder rendir millor, també calia gaudir de les millors ocasions que ofereix la ciutat! Si cal celebrar Saint Patrick’s Day, cal fer un esforç i adaptar-se!

Dissabte a la nit tots els pubs de la ciutat estaven plens de gent amb barrets i bufandes verdes, i cervezes a la mà. Sobretot es podia veure la “green beer”, “cerveza” verda típica del dia de Saint Patrick, que de fet, de cerveza en tenia ben poc, més aviat era com una especie de gasosa amb colorant  verd, però com que era Saint Patrick, tothom s’ho demanava en primera ronda. A la segona ronda ja ningú no s’atrevia a repetir i optaven per opcions més clàssiques, però sincerament, més sabroses.

Diumenge, tot i la pluja, hi va haver desfilada  per Omotesando. El carrer va estar tallat durant un parell d’hores en què es va poder veure desfiladar totes les assciacions relacionades amb Irlanda que hi ha a Tokyo: gossos irlandesos vestits de verd, ballarins tradicionals japonesos vestits de verd, músics vestits de verd, acròbates, clients habituals de pubs… Tothom desfilava sota la fina pluja, potser era la manera que el temps acompanyés la joranda d’una manera més celta… el fet que plogués va fer que no hi hagués gran aglomeració de gent, i l’ordre va ser absolut. El marcatge de la línia entre el públic i els desfilants estava curosament vigilat per una pila de voluntaris que procuraven que ningú no passés un milímetre de la línia per no entorpir el pas de la desfilada.

Al final de la “parade” el millor moment, la gent va tornar a omplir els pubs per gaudir de concerts en viu i seguir bebent cervezes a la salut de Sant Patrici!

Hivern fred, beguda gelada

A Tokyo, en qualsevol cafeteria o restaurant que vagis sempre tens una gerra d’aigua per poder-te omplir el got; fantàstica opció que no tenim a Barcelona, on si volem demanar aigua en un restaurant, hem de pagar l’ampolleta; però una cosa que no entenc i crec que no arribaré a entendre, és perquè aquesta aigua sempre està gelada i amb una pila de glaçons!

Aquí, sigui quina sigui la beguda, sempre la serveixen amb una gran quantitat de gels. Aquest hivern ha estat extremadament fred, però això no ha impedit que les begudes es continuessin servint gelades. I no és que d’aquesta manera, com que el gel ocupa lloc, posin menys beguda i així facin més benefici, perquè en aquest cas, no faria falta posar gel a l’aigua que ofereixen, ja que amb gel o sense, et pots reomplir el got tantes vegades com vulguis. A més, quan tenen la opció, els japonesos encara s’hi afegeixen més gel! Jo sempre demano la beguda Korinashi (氷なし), és a dir, sense gel!

Els japonesos es beuen la beguda freda ben freda, i la calenta, bullint! Cada cop que demano un cafè o tè en una cafeteria m’haig d’esperar una estona en poder-lo beure perquè sembla que el treguin de l’infern! El mateix passa amb el caldo que porten els soba, udon, la sopa miso... Jo el que faig en aquests casos és  demanar un got d'aigua, que obviament em donen amablement amb una pila de gels, i aboco l'aigua al vol de soba, així puc començar a menjar! 

La beguda freda ha de ser ben freda, i la calenta, ben calenta! No hi ha terme mig!

Exposició Internacional d’Orquidies al Tokyo Dome - 世界らん展日本大賞

Cada any se celebra a Tokyo l’Exposició Internacional d’Orquídies al Tokyo Dome (a Suidobashi - 水道橋). Dins d’aquest estadi tancat amb capacitat per a 55.000 espectadros hi ha petits boscos desbordants d’orquidies que et transporten directament cap a un màgic país de somnis.

Els japonesos són grans amants de l’art efímer, que convida a reflexionar sobre el pas del temps, i de l’art floral reconegut mundialment amb l’Ikebana, que és un art antic de respecte cap a la naturaleza, una disciplina basada en la unió de la natura i la humanitat, un “do” de vida ( 道- filosofia en japonès). L’Ikebana són composicions de motius decoratius amb elements organics com flors, fulles, branques, fruites o llavors. No només la seva estética és important, sinó que s’utilitza com a métode de meditació connectant amb el cicle de les estacions de l’any i de la vida.

La família de les orquídies té unes 30.000 especies. Les seves flors són simètriques, n’hi ha de pocs milímetres de longitud i d’altres que poden arribar als 13’4metres. Tenen una gran capacitat d’adaptació a la majoria de medis i per tant, tot i que es troben bàsicament als tropics, se’n poden trobar per tot el món. Tradicionalment molts pobles han utilitzat les orquídies amb finalitats tant ornamentals, com alimenticies o medicinals. Tot i així, de la gran diversitat d’aquesta família poques orquídies són usades per altres raons que no sigui la ornamental, com per exemple la vainilla.

L’exposició que es pot veure anualment al Tokyo Dome és un concurs que té una grandissima afluència de públic. Dins del recinte no hi podien faltar una multitud d’estands de venta d’orquídies i tota mena de productes relacionats: perfums, dolços, mocadors, tovalloletes... Tot i la gran multitud de gent que hi va, el recinte és tan gran que no t'impedeix poder gaudir d’un magnífic festival per a la vista i l’olfacte!

Si vols gaudir d'unes quantes imatges, clica aquí!

100% Chocolate & Cafe

Una de les coses que se’m fan més difícils a Japó és no poder gaudir d’un bon cafè i de la xocolata negra i amarga. De cafè n’hi ha, però ben lluny dels fantàstics espressos que es poden degustar a molts locals de Barcelona. De xocolata en venen a tot arreu, però gairebé tota és amb llet, i la que és negra és extremadament dolça pel meu paladar. El concepte de cafè espresso i de xocolata “bitter” que tenen aquí no s’adapta gaire al meu. De totes maneres, que sigui difícil, no vol dir que sigui impossible, vol dir que simplement costa més de trobar i de pagar.

El millor cafè que he trobat ha estat a l’”Accademia”, una petita escola d’italià a Ochanomizu, on en Paolo, el director, em va invitar a un dels millors cafès que he tastat en la meva vida. Però com que no és un lloc per anar-hi habitualment a prendre cafè, la millor alternativa és el Segafredo, jo solc anar al de Shinjuku, el més proper a la meva escola.

Passejant per Omotesando es pot fer una paradeta en el Lavazza (a preu d’or, però amb fantàstiques vistes), i fins i tot entrar a Omotesando Hills i flipar amb la botiga de “Jean Paul Hevin” i els seus fantàstics bombons. O arribar-se fins a la deliciosa “Maison du Chocolat” a deleitar-se amb les més refinades textures, que també poden degustar-se a Ginza, zona en què evidentment, també es poden trobar altres delicioses botigues com la de Pierre Marcolini.

Però no totes les opcions són tan cares, pels amants “bimbos” (=pobres en japonès) de la xocolata hi ha un lloc estupendu a prop de l’estació de Tokyo, el “100% Chocolate & Cafe”, de la casa Meiji (marca de xocolata japonesa). Una botiga-cafeteria on es poden degustar tota mena de productes de xocolata. Hi ha diferents pastissos, els quals pots omplir amb la crema de xocolata que més t’agradi (amb macadamia, amb avellanes, negra, blanca, ron amb panses...). Tauletes de xocolata de tota mena de gustos i colors. I fins i tot begudes de xocolata, amb una varietat excel.lent: batut de xocolata i cafè, brutal! Està just al costat de la sortida 5 de l’estació Kyobashi – 京橋 (la número 5 de la línia Ginza – 銀座線), facileta de trobar i no excessivament cara.

Incendi a Asakusa

El que hi ha hagut aquest matí a Asakusa no ha estat un recordatori de l’11 de març de l’any passat, dia del terratrèmol i el conseqüent tsunami que va devastar la zona de Sendai, sinó un inciendi a l’edifici de la cantonada.

Abans de sortir de casa he sentit moltes sirenes, però no n’he fet ni cas, cada dia se’n senten unes quantes, i tampoc no m’ha semblat que paressin tan a prop d’on estava. Al sortir, he hagut de desviar-me, doncs el final del carrer estava tallat pels camions dels bombers. Un enorme desplegament de bombers, ambulàncies i policies han desembarcat a Asakusa per socórrer el foc de l’edifici que es veu a la fotografia.

M’ha sorprès que no hi havia una gran quantitat de curiosos. De fet, contràriament al que passa a Barcelona, hi havia més bombers que no pas curiosos! No sé què és el que haurà passat en realitat, ni si hi havia gaire gent dins de l’edifici, però un cop més, l’efectivitat i el desplegament d’efectius nipó ha estat impressionant! Ara suposo que l'edifici per dins deu estar fet pols, però per fora té el mateix aspecte de cada dia, excepte que quan passes a prop se sent l'olor d'edifici recremat.

Hina Matsuri - 雛祭り

Des de fa més de mil anys, el 3 de març és el Festival de les Nines a Japó, el Hina Matsuri - 雛祭り, que és el mateix que dir el dia de les nenes. La festa va començar a celebrar-se en l’era Heian (平安時代 - 794 – 1185). I des de l’època Edo (江戸時代- 1603 – 1868) es decoren les cases amb l’Altar de les Nines.

Aquest dia es demana als déus felicitat i salut per a les nenes de la casa. A la filla de la família, des de petita, se li regalen unes nines – 人形 vestides amb kimonos tradicionals per a poder fer l’altar, que s’ha de muntar a principis de febrer i es col.loca en un lloc important de la casa fins el dia del Hina Matsuri. Si l’altar es queda més del compte a la casa, porta el mal auguri que la nena farà el mateix, per això l’endemà del Hina Matsuri s’ha de desmuntar, si no es fes, podria ser que la nena no s’arribés a casar mai. L’altar sol tenir la música de la cançó que les nenes canten aquest dia.

L’altar pot ser més gran o més petit, tot depèn de l’economia (perquè les nines són caríssimes! I moltes de les cases petites) però hi ha dues nines que no poden pas faltar: l’Odairisama (お内裏様 - l’emperador), i la Ohinasama (お雛様 - l’emperatriu), que estaran en el graó més alt. Si es pot fer un altar més gran, s’afageix un altre graó amb 3 nines, que són les Sannin Kanjo ( 三人官女- les acompanyants de l’emperatriu). Si es pot afegir un tercer graó, s’hi posaran 5 ninos, que són els Gonin Hayashi (五人囃子), músics que toquen els instruments que s’usen per a la música dels casaments japonesos. Cada any es pot anar afegint un graó diferent fins a tenir-ne 8. És l’àvia materna qui regala l’altar i les seves nines, és un costum que passa entre les dones de la família.

A l’altar també se li van posant Hina Arare o Hishimochi, dolços fets amb arròs, que fins el 3 de març no es poden menjar. El 3 de març la nena es pot menjar els dolços amb Shirozake (sake), i és típic també menjar Chirashizushi (vol d’arròs cobert de peix cru).

Els Hishimochi solen col.locar-se fent una espècie de piràmide, poden ser de diferents colors, i tot i que en cada regió del país poden variar (els colors o el significat), a la zona de Kanto (Tòquio) els colors tenen aquest significat: El rosa o vermell representa el cor, és a dir, la salut; el blanc la neu, és a dir, la puresa; el verd els arbres i les plantes de la primavera, és a dir, la vida. I tots junts representen els elemnents principals de la vida.

Els altars decoren no només les cases, sinó també comerços, l’escola... I els Hina Arare es poden trobar per tot arreu durant el mes de febrer i fins el 3 de març. De fet, després del dia del Setsubun, el tema comercial és el Hina Matsuri.

Si cliques sobre cançó podràs escoltar-la, i veure algunes imatges de l’altar.

A la fotofrafia de dalt es veu l'habitació que la família d'Akita destina durant un mes als altars, com que tenen moltes netes, tenen una pila de nines. A la d'abaix, a casa l'Aiko (que només té una nena), posa l'altar sobre el piano.

Nous Edificis a la Ciutat del Futur

És impressionant veure com canvien els edificis a Tokyo. Amb la història dels terratrèmols no deixen que cap edifici arribi a fer gaires anys d’història, i cada tant, els enderroquen i en tornen a construïr un de nou dotat dels últims avenços arquitectònics per tal de suportar millor, no només un possible terratrèmol de gran escala, sinó també els petits terratrèmols diaris, i de vegades gairebé imperceptibles, que succeeixen a Japó. Està clar que en aquest país no els passarà com en el nostre, la crisi del totxo no els arribarà. En tot cas, abans que els arribés, al.ludint que és per raons de seguretat, en tirarien a terra uns quants per canviar el paissatge urbà, i llestos!

Només fa 4 anys que vaig venir a Japó per primera vegada, i 3 hiverns que m'hi instal.lo, però en aquest poc temps he vist desaparèixer i aparèixer una gran quantitat d'edificis. Val a dir que es construeixen a gran velocitat, i que, si diuen que tal data acabaran l'edifici, en aquella data acordada l'edifici queda completat i a punt de fer servir! Tal qual passa a casa nostra, eh!

Just el dia abans de la Marató, a l’avinguda Kaminarimon d’Asakusa, es va descobrir l’edifici de la fotografia. I dic descobrir perquè aquí quan es fan obres, és impossible veure el què s’està fent perquè ho tapen de tal manera que no es veu absolutament res! Com si fos un regal que fins que no estigui acabat, no es pot desembolicar, (els pobres avis japonesos han de trobar altres passatemps...) La primera vegada que vaig venir a Japó, en el lloc de l'edifici de la fotografia hi havia un rellotge gegant, que cada hora en sortien ninotets ballant, un espectacle que tots els turistes (i no tan turistes) fotografiaven bocabadats; però fa un parell d'anys, quan vaig tornar a venir, l'edifici estava enderrocat. Fa poc més d'una setmana, es va desembolicar el que serà el nou edifici d'informació turística d'Asakusa.