diumenge, 20 de juliol de 2014

KUMANO KODO



Kumano Kodo és una ruta de peregrinatge que des de fa més de 1.000 anys recorren tot tipus de persones.  En realitat, Kumano Kodo no és un sol camí, sinó que són diferents camins que enllacen diferents santuaris de culte dels més importants i visitats de Japó. Kumano és una zona muntanyosa a la Península de Kii, a la prefectura de Wakayama. La zona era de difícil accès ja que quedava bastant aïllada de la resta del país, i justament per això, és la zona en què les deitats es manifesten, fent que tot i les dificultats, fins i tot abans que quedés més ben connectada gràcies als nous sistemes de transport, la gent s’hi apropès. A Japó el sud sempre ha estat considerat un lloc sagrat d’auspici, i Kumano queda al sud de Kyoto, l’antiga capital.

El Minshuku Tsugizakura.
Un amic del meu pare molt muntanyenc, en Josep M. Aymà, em va recomenar fer la ruta, i per això vaig triar aquest destí. Per recòrrer els diferents camins es necessiten un bon grapat de dies, tot i que jo, per dates, només hi vaig anar 3 dies, suficient per tenir una petita presa de contacte i que m’entressin ganes de tornar-hi per poder-lo recórrer sencer! El recorregut està molt ben indicat, impossible de perdre’s, i molt ben explicat al seu web.

La primera nit vaig dormir a Tanabe, ciutat portuaria sense pena ni glòria, però on hi arriba el tren i d’on surt el bus cap al Centre d’Acollida des d’on comença la ruta Nakahechi. A la Oficina d’Informació de Tanabe hi tenen el llibret amb els mapes, útil per tenir la informació del recorregut mentre s'està fent. La segona nit, després d'haver estat caminant tot el dia, vaig dormir en el Minshuku Tsugizakura, recomenació explícita de l'Aymà, una casa acollidora i molt confortable regentada per una parella entrenyable que em van fer degustar especialitats japoneses com si fos l’emperadriu! Si t'estàs pensant de fer el Kumano Kodo, recomano ferventment allotjar-te una nit en aquest Minshuku, és una gran experiència!

La ruta de Kumano és un lloc sagrat de curació i salvació. En els primers textos escrits en japonès en què s'hi explica la cosmologia de la creació del país, es desciru Kumano com “la Terra de Yomi” o la terra de la mort on es congregaven les ànimes per arrassar-se entre les muntanyes de la península de Kii.  La mitologia diu que en la creació de Japó, el primer emperador va atravessar la zona de Kumano fins a Nara on va lluitar i va crear la nació japonesa, amb el que també hi ha la creença que les arrels del país es troben a Kumano, i així els peregrins també poden retre homenatge als seus ancestres imperials.
Diuen que si entens la complexitat de Kumano, entendràs Japó. La idea és que d’agluna manera els peregrins moren en fer el viatge, i gràcies a aquesta simbòlica mort es purifiquen, es sanen i així es salven per retornar a una vida més plena. Quantes més vegades es fa la peregrinació millor s’entèn el concepte de Kumano Kodo, i s’arriba a un nivell més complex de purificació.
Una característica del Kumano Kodo, és que durant el recorregut el peregrí es va trobant els Oji o santuaris que serveixen per a protegir-lo. Cada Oji té les seves particularitats, però conformen un conjunt. Aquest conjunt queda a la vegada dividit en 5 grans grups, que agrupa els diferents Ojis. En el Shintoisme hi ha el procès del Bunshi, que fa que les deitats poden transferir-se del santuari principal a altres llocs, i aquesta seria la finalitat dels Oji, fer que la deitat es manifesti en diferents punts del camí per acompanyar els peregrins.
Gran porta Tori a Kumano Taisha, és la tori més gran de Japó.
Quan al s.VI el budisme va arribar a Japó, es va barrejar amb el shintoisme creant un original sincretisme budista-shintoista, i les deitats de Kumano es van transformar en manifestacions de les entitats budistes transformant la zona en un ric i complex paradís espiritual de purificació, curació i salvació. Kumano va esdevenir un lloc d’entrenament d’ascetics. Durant els s.XI a s.XIII la família imperial va fer el peregrinatge gairebé cada any, i va ser sobretot en aquesta època que la ruta va esdevenir popular i s’hi van construir una pila d’infraestructures per a facilitar l’accès i l’acolliment dels peregrins a la zona. Els santuaris Hongu Taisha a Hongu, Hayatama Taisha a Shingu i Nachi Taisha a Nachi serien els 3 més importants de la ruta, entremig dels quals, cada dos kilometres aproximadament s'hi troba un Oji.

El 2004 les rutes de Kumano Kodo van quedar registrades com a Patrimoni Mundial de la Unesco, conformant juntament amb el Camí de Santiago de Compostela les dues rutes de peregrinació que són Patrimoni Mundial, per això es diu que Kumano Kodo seria la ruta del Sol Naixent, i la de Santiago la ruta de la Posta de Sol. 









Suculent sopar al Minshuku Tsugizakura, amb umeshu fet pels propietaris. La dona anava portant els plats poc a poc que el seu marit anava cuinant. Estava tot deliciós i fet amb molt de carinyu!


Tsugizakura. Poder fer el camí en època de cirerers florits és preciós!
Camps de te. N'hi ha una pila, i de tant en tant et trobes unes caixes de fusta amb bosses, en pots agafar una i deixes el que costa dins d'una guardioleta. Sí, és Japó!
El poble de Yunomine Onsen, amb el riu d'aigües termals.

Arribant al santuari de Hongu Taisha.

Camps de te a través de les flors dels cirerers. 


dilluns, 7 d’abril de 2014

HAKONE - 箱根



Llac Ashinoko, dalt del turó es pot veure l'arribada del telefèric del Mont Komagatake.

Hakone 箱根 és una població que queda entre Tokyo 東京 i el Mont Fuji 富士山. Dins del Parc Natural Fuji Hakone Izu és popular pels seus onsen i per poder contemplar el Mont Fuji viu de la indústria turística. Com que està a la muntanya, però bastant a prop de les principals ciutats del país és un dels punts principals de turisme del país, durant tot l’any rep la visita de persones amb ganes de relaxar-se i gaudir de la natura.
Hakone-Yumoto, poble d'onsens.
No es pot visitar Japó sense passar per un onsen, doncs és un element bàsic en la cultura dels japonesos. Hakone és un lloc de fàcil accès des de Tokyo 東京, Kyoto 京都, Nagoya 名古屋, Osaka 大阪... Amb els viatges de les Grans Expedicions del RACC (viatges amb el que visitàvem els llocs bàsics) Hakone era un dels punts de parada, on obviament ens allotjavem en un Ryokan (旅館 hotel típicament japonès) per viure d’aprop la cultura del país.

Amb la Suke i la Maika en yukata per anar cap a l'onsen!
Els Onsen 温泉 vindrien a ser balnearis: banyeres d’aigües termals. Com que Japó és una illa volcànica hi ha onsens per tot el país. Solen tenir banyeres separades per homes i per dones, tot i que alguns, molt pocs, són mixtes. La separació entre homes i dones sempre es marca per les cortines de l’entrada: vermelles per a les dones, i amb el kanji de dona  , i blaves per als homes, i amb el kanji d’home  .Abans d’entrar a l’onsen, cal dutxar-se, doncs la idea és relaxar-s’hi, però no netejar-s’hi, i per tant s’hi ha d’entrar net! Són especialment populars a l’hivern, quan fa molt de fred, per així entrar en calor. La majoria tenen banyera exterior, i a l’hivern és espectacular poder-s’hi banyar rodejat per la neu! Si s'està allotjat en algun hotel o ryokan, a l'habitació sempre hi ha les yukates (serien com kimonos però de cotó), i serveixen per anar a l'onsen, tot i que la gent es passeja en yukata per l'hotel.

Hakonemachi amb el Fuji al fons.
A Hakone hi ha diferents opcions per a passar el dia, a part d’acabar-lo remullant-te a l’onsen. Hakone està en el camí Tokaido 東海道 que unia les ciutats d’Edo 江戸 (actualment Tokyo) amb Kyoto 京都, i a la localitat de Hakonemachi 箱根町 es pot fer un passeig per l’avinguda dels Cedres i arribar a la barrera de Hakone on es pot visitar l’antiga aduana, punt de control per a la seguretat d’Edo on encara hi ha documents de l’època exposats. Des d’allà es pot agafar una barca i fer una volta pel llac Ashinoko 芦ノ湖, creat en el cràter del volcà Hakone i gaudir d’un fantàstic paisatge, i si es té sort, de les vistes del Mont Fuji.

Vistes del Fuji a l'estiu des de dalt del Komagatake.
També es pot agafar el telefèric per a pujar al Komagatake 駒ヶ岳, (o pujar-hi caminant) cim des del que es podrà contemplar el paisatge del llac i la vall. També es pot passejar pel parc Gora, un parc de roques i jardins botànics amb un gran estany i un museu d’història tropical. De Gora surt el telefèric cap al Mont Souzan des d’on es pot arribar a Owakudani 大湧谷, antic cràter del Mont Kamiyama i veure les fumaroles que surten de les escletxes per comprovar que el volcà segueix actiu, i contemplar com couen ous durs en les fumaroles, els ous queden negres degut a l’àcid sulfúric i són un menjar típic de la zona.
Ous negres d'Owakudani

Fumaroles d'Owakudani.
Museu Chokoku-no--mori.
A qui li agradi l’art també pot visitar el primer museu a l’aire lliure de Japó, obert el 1969, el Chokoku-no-mori que exposa escultures d’artistes famosos dels s.XIX i s.XX. El Museu de Belles Arts Hakone exposa ceràmiques i porcellanes des de l’època Jomon (prehistòria) fins a l’època Edo (1868), amb un bonic jardí japonès. Al costat del moll de Moto-Hakone hi ha el Museu de Belles Arts Narukawa, que exposa Nihonga o pintures modernes i contemporanies japoneses.
Santuari dalt del Mont Komagatake
Hi ha diferents maneres d’arribar a Hakone. Si es va en tren cal anar fins a Odawara, i d’allà surt la línia Odakyu que et porta a les diferents estacions de Hakone on hi es poden trobar diferents balnearis. Abans d’anar-hi més val veure la opció més conveninet, ja que hi ha abonaments de transport que serveixen per viatjar des de Tokyo i moure’s per la zona, i també amb descomptes per a les diferents atraccions turístiques, com el Fuji Hakone Pass o el Hakone Free Pass.

Llac Ashinoko.
Vistes des de dalt del Mont Komagatake.

diumenge, 6 d’abril de 2014

Sakura i Hanami - 桜と花見


Yoyogi Koen
Finals de març o principis d’abril és una bona època per visitar Japó, el clima comença a ser agradable i hi ha un dels moments més esperats per a qualsevol habitant del país: l’època dels cirerers florits !
Els cirerers japonesos són els Sakura . No donen fruita, però quan arriba la primavera s’omplen de flors precioses. Hi ha diferents tipus de cirerers que fan flors de diferents tonalitats entre blanc, rosa i fucsia. Quan els cirerers floreixen és l’època dels Hanami 花見, que literalment seria la contmplació de les flors. Hana vol dir flor, i Mi vol dir mirar. En realitat, el que agrada és seure sota els cirerers per contemplar la bellesa de les seves flors amb un bon pic nic i sake, (sake en japonès és simplement alcohol, el que per nosaltres és sake , per ells és el nihonshu 日本酒 o alcohol japonès), i passar el dia amb els amics bebent fins que l’alcohol no permeti veure les flors que s’han anat a contemplar.


Hanami a Yoyogi Koen
Quan arriba aquesta època hi ha gent que es demana mig dia de festa per a poder fer un Hanami entre setmana i aprofitar del bon temps en un dia en què els parcs no estiguin tan plens com en el cap de setmana, que no vol dir que no estiguin plens de gent, simplement, que n’hi ha menys. Els caps de setmana, si es vol aconseguir tenir un lloc en algun dels parcs més concorreguts de Tokyo (Yoyogi 代々木公園, Ueno 上野公園...), cal anar-hi ben d’hora! Molta gent té unes lones blaves, que són les que es posen al terra, i hi ha un encarregat d’anar a passar la nit al parc (o anar-hi ultra d’hora al matí) per a reservar lloc estenent la lona blava. Així, cap al migdia arriba la resta del grup i poden gaudir d’un Hanami sota les flors dels cirerers.

Nagasaki, a l'illa de Kyushu
Hi ha cirerers per tot tot el país, des de l’illa de Kyushu 九州 al sud, passant per les illes de Honshu 本州 i Shikoku 四国, i arribant a la de Hokkaido 北海道 al nord. En realitat, sembla que si es viatja des d'Okinawa fins a Hokkaido i als Alsp japonesos, es poden veure cirerers florits durant tot l'any, però l'espectacle més gran és el de finals de març i principis d'abril, que és quan floreixen a la majoria del país. L’espectacle dura poc, una setmana o 10 dies, per això quan els cirerers comencen a florir tothom té falera per sortir al carrer i gaudir-ne.

Comencen a florir al Parc Natural de Kirishima, Kyushu.
Fins i tot a les notícies informen de com avança l’obertura de les flors de cirerer als diferents punts del país. A la televisió i als diaris surten mapes com els del temps, són els Sakura Zenzen 桜前線 que en lloc de mostrar sols, nuvolets i gotes de pluja, mostren si els cirerers encara no tenen flors, si estan començant a florir (Kaika 開花), si estan en el seu moment de màxima esplendor (mankai 満開), o si ja no els queden flors.

Poc abans dels cirerers floreixen els pruners o Ume , tots els estrangers que visiten Japó al febrer o molt a principis de març, creuen tenir la sort de veure els cirerers, perquè la flor s’assembla molt i també n’hi ha forces, però no tants, ni de bon tros, com de cirerers. Els Hanamis d’Ume o pruners són més antics que els dels Sakura o cirerers, però els de cirerers, com que n’hi ha moltíssims més, han pres més força. 

Riu Kamogawa, Kyoto.
Els afortunats aprofiten per viatjar i veure els cirerers d’altres zones. Un lloc molt típic és Kyoto, que està preciós en l’època dels cirerers en flor, però cal tenir en compte que com que és un destí típic, si s’hi vol dormir cal reservar amb antel.lació. Com que l’època coincideix amb el final de la meva estada hivernal aquí, sóc una de els afortunades que s’allunya de Tokyo i gaudeix dels cirerers en altres zones, he pogut comprobar que vagi on vagi, l'espectacle està assegurat, tot està cobert de flors de cirerer, és màgic.

Aquesta també és una època de ventolera, i hi ha un dia que bufa el vent ben fort i fa que les flors caiguin dels arbres, i s’han acabat els dies per poder fer Hanamis.
Tinc una mala càmera, i sóc una pèssima fotògrafa, tot i així, no hi ha res millor que unes bones imatges:


Mizunomi Oji, a la ruta Kumano Kodo, Wakayama.
Tsugizakura, a la ruta Kumano Kodo, Wakayama.
Hanami al riu Kamogawa, Kyoto.
Kyoto.
Passeig dels filòsofs, Kyoto.

Diferents flors de cirerer.
Parc de Koenji, Tokyo.
Hanami sota la pluja a Yoyogi Koen, Tokyo.
Gran Tori del santuari Hongu Taisha a Kumano Kodo, Wakayama.
Kyoto.


dilluns, 31 de març de 2014

Amagisan a la península d'Izu



Una altra de les aventures de Kanto Adventures ha estat pujar dalt del cim més alt de la Península d’Izu, aquest cop sense neu! Vam passejar per la serralada volcànica Amagi 天城連山, a Izu. Izu és una península 伊豆半島 muntanyosa a l’est de Tokyo, a la costa del Pacífic, i forma part del Parc Nacional Fuji-Hakone-Izu 富士箱根伊豆国立公園. La part central és la part de la serralada Amagi, amb els 2 cims més alts de la península, que són els que vam pujar: el Banjirodake万二郎岳 de 1.299m i el Bansaburodake 万三郎岳 de 1.406m. El riu principal de la península és el Kano, que recorre una vall creada per plaques tectòniques, cosa que fa que la zona tingui freqüents terratrèmols i els seus conseqüents tsunamis. I com a tot arreu de Japó, una pila d’onsens! (banys calents).

El Fuji ens va acompanyar el dia.
Vam sortir en 2 furgonetes a les 7h de Yokohama 横浜, i vam arribar a l’inici del recorregut a les 10h. El dia era assolellat però fres, i vam poder tenir unes vistes fantàstiques del Mont Fuji 富士山 durant tot el recorregut!


Aquí es veuen perfectament els 2 tipus de bosc.
A la baixada el camí era curiós, ja que feia de divisió entre dos tipus de bosc. En David ens va explicar que a un costat hi ha cedre perquè es fa servir per a la construcció de cases, per això tantíssims boscos dels voltants de Tokyo són de cedre, no perquè originalment fos així, sinó perquè s’han anat replantant.


The Fishmarket Taproom お疲れさまの乾杯!
Aquest cop la caminada no es va acabar en un onsen, però la cervesa no va faltar! En David ens va portar a visitar la fàbrica de cervesa Baird Beer, on hi vam fer una petita visita guiada, i després vam anar a degustar la cervesa que s’hi fa a The Fishmarket Taproom que han obert els mateixos propietaris a Numazu 沼津. La cerveseria porta aquest nom perquè està just davant del port i del mercat de peix, i val a dir que estava boníssima!
Túnel d'arbres.

La pujada.

La Silvana pujant.

Amb tot el grup dalt del cim!

La baixada.

Visita a la fàbrica de cervesa Baird Beer.