Després de tots els esdeveniments que s'estan vivint a Japó, amb tota la comunitat internacional pendent, he notat a faltar la presència d'un ens important en aquest escenari, que l'embaixada espanyola, que per desgràcia, és la que em representa a mi, es fes una mica càrrec de la situació. Amb pena i ràbia, he adreçat aquest escrit a diaris per denunciar la nefasta i nula actuació que aquest organisme ha desenvolupat durant aquesta setmana:
Dilluns vaig tornar a Barcelona des de Tokyo, encara em faltaven 3 setmanes d’estada a la capital nipona, on hi passava 3 mesos per aprendre la llengua. El terratrèmol de divendres no va afectar gairebé a Tokyo. Sí que es va notar molt fort, va fer que es paressin trens i metros, però més com a mesura de seguretat, que no pas perquè s’hi hagués produït cap dany. El cap de setmana a Tokyo es va desenvolupar amb gairebé total normalitat, tot i el dolor que tots sentíem per les persones de Miyagi i Fukushima, i tenir la vista posada a les notícies i la central nuclear. Durant el cap de setmana les notícies van anar canviant, cada cop apareixia un nou problema a la nuclear.
Dissabte vaig enviar un mail a l’embaixada espanyola per tal que quedés registrat que estava a Tokyo. Dilluns, amb les noves males notícies de Fukushima i d’altres dues centrals nuclears, l’inici de les restriccions d’electricitat a Tokyo i rodalies i el fet que les classes de l’escola se suspenguessin, vaig decidir tornar a Barcelona, no sense abans trucar a l’embaixada per saber quina era la opinió que tenia sobre l’assumpte. Vaig estar més de mitja hora intentant comunicar-m’hi, quan finalment vaig aconseguir parlar-hi, em va donar la sensació que no tenien cap organització, ni cap opinió sobre l’assumpte en qüestió; no em van saber donar cap consell, ni dir com estava la situació a l’aeroport, ni si era millor que marxés o em quedés, res.
La pàgina web de l’embaixada espanyola, fins ahir dimecres no va penjar cap mena d’informació especial. El mail que vaig enviar dissabte, encara estic esperant que em sigui respost. Sento pena i vergonya que la “meva” representació a Tokyo sigui tan nefasta. En canvi, l’escola de japonès a la que anava, en tot moment ha estat pendent de tots i cadascun dels alumnes, prenent interès de com i on hem passat el cap de setmana, actualitzant constantment la pàgina web amb informacions i consells, i deixant persones de guàrdia per atendre el telèfon o simplement per si algú hi volia anar per estar en companyia, justament les mesures que tot ciutadà esperaria d’una embaixada.
Considero que si una escola de japonès pot donar un servei com aquest als seus alumnes, no entenc com una embaixada no pot donar a l’abst de fer-ho, i menys ara amb les noves tecnologies. Si les persones de l’embaixada estan tan atrafegades a trobar els desapareguts del terratrèmol, cosa que em sembla molt correcte, crec que haurien de tenir un pla d’emergència per tal de donar a l’abast a contestar mails, atendre el telèfon i actualitzar la pàgina web, (així com han fet embaixades d’altres països), i més ara que amb internet, això es pot fer sense estar físicament present a Japó.
No sé perquè una part dels meus impostos s’ha de destinar a un organisme que no cumpleix les seves funcions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada