El cap de setmana després

Després del terratrèmol de divendres, i tots els canvis que això va ocasionar aquell dia, es pot dir que el cap de setmana s'ha desenvolupat amb normalitat. Aquest blog és de Tokyo, així que la normalitat a la que em refereixo, és a l'ambient del carrer de Tokyo. Les imatges que estan passant aquests dies a la televisió són de Miyagi i Fukushima, 300km més al nord, i obviament, allà tardarà molt en poder tornar-hi la normalitat.

A Tokyo es pot dir que el cap de setmana ha estat força normal. Tot i així, la ciutat, tot i no haver patit grans desperfectes, està en peu d'alarma. Des de divendres que constantment es poden sentir petits tremolors, molt més petits que el de divendres al migdia, però no deixen de notar-se. A part que tothom té la vista posada a les informacions sobre els problemes que està havent-hi a les centrals nuclears, en especial, la de Fukusima, que sembla ser, o almenys pel que surt a les notícies, que és la més afectada.

El 1923 hi va haver a Tokyo un terratrèmol d'escala 7'9 Ritcher. En aquell moment Tokyo era una ciutat bàsicament amb cases tradicionals japoneses, construides de fusta i amb finestres de paper d'arròs. El terratrèmol va ser de menys intensitat, però va durar més estona, i els desperfectes van ser molt superiors, de fet, la ciutat va ser devastada per infinitat d'incendis en diferents punts. Els japonesos, tot i que la majoria dels habitants de Tokyo no el van viure, el tenen molt present, tenen molt clar quines són les mesures de seguretat que cal prendre quan hi ha un terratrèmol i com fer per evitar que hi hagi incendis, doncs el 1923 van ser justament els incendis, i no tan el moviment en si, el que va arruinar la ciutat.

Aquests dies una de les frases que més s'ha escoltat és "ki wo tsukete ne!", és a dir "cuida't!" o "vigila!". El què es refereixen en dir això, és a tenir present què cal fer en cas que torni a notar-se un altre terratrèmol gran, cosa que està dins de les previsions dels geòlegs. Quan hi ha un terratrèmol, si s'està dins de casa, t'has d'intentar posar sota d'una taula o del marc o estructura d'una porta, de manera que si cau alguna cosa, puguis quedar protegit. Allunyar-se de les finestres i qualsevol moble que tingui vidre o que pugui caure. Tenir a l'abast sempre un lot, aigua embotellada i el telèfon. Mentre dura el moviment, és millor no moure's de l'edifici on s'està i quedar-se arraulit en el lloc que es consideri més segur, i a la que pari el moviment, sortir al carrer i anar cap a la zona d'evacuació que correspongui segons la ubicació de la casa. Hi ha fins i tot qui m'ha dit que dormís vestida! Jo la veritat és que no he arribat a tant, però sí que per dormir, a part de canviar-me a una habitació sense finestra, ho faig amb una motxilleta al costat amb roba, (que ara encara fa fred, i si cal sortir al carrer més val estar abrigat), aigua, alguna coseta de menjar, el passaport i el telèfon. Per sort, no m'ha fet falta fer-la servir, perquè tot i haver-hi hagut molts moviments, cap ha estat de tanta intensitat com per haver de sortir al carrer.

Ahir diumenge vaig estar passejant per Shinjuku amb amics. Shinjuku és un barri d'oficines i d'oci, amb una de les principals estacions de tren, metro i autobús de la ciutat. És un dels punts neuràlgics i sempre està pleníssim de gent. No va ser diferent ahir: la gent passejava, entrava als restaurants i a les botigues, cantava als karaokes i actuava com si res no hagués passat. Ben segur però, que tothom estava amoinat per la situació al nord, i pels propers moviments que pot rebre la ciutat, però obviament la gent vol tornar a la màxima normalitat. A més, la sort és que els dies han estat d'un sol esplèndit, sense cap núvol i quasi primaverals, cosa que ajuda molt als bons ànims!
Diumenge a la nit, però, al tornar cap a casa va sortir la notícia que en els 3 següents dies hi ha un 70% de probabilitat de patir un terratrèmol de més de 7 graus, i les notícies de les nuclears no eren gens esperançadores. Alquest matí de dilluns, al llevar-me, noves notícies, un nou reactor afectat, dues centrals nuclears més en alarma, i el que m'havia de donar estabilitat a la setmana, l'escola de japonès, suprimeix les classes, l'escola estarà oberta, però sense classes.

Em passo les hores que estic a casa mirant les informacions, a Japó es fixen sobretot en NHK, tot i que tothom mira diferents cadenes per contrastar les iformacions, tot i que més o menys són totes iguals. Jo la veritat és que estic mirant molt el 3/24, que no és per escombrar cap a casa, però les notícies són actualitzades en tot moment i molt detallades, molt més de vegades que a NHK. Cada cop que hi ha un petit moviment, la sensació és de por, inestabilitat, dubte sobre si serà llarg i fort, o si pararà aviat. Decideixo deixar Tokyo, marxar cap a Kyoto, gairebé 500km al sud, i passades cadenes muntanyoses, on no s'ha notat cap tremolor, ni el de divendres.