Terratrèmol de l'11 de març de 2011

11 de marc de 2011, 14:46h, terratrèmol de 8’9º en l’escala de Ritcher a la costa pacífica de Japó, epicenter al mar, prop de Sendai. A 400km de Tokyo. Una experiència única i espero que irrepetible!

Per sort en el moment del terretrèmol jo estava a la KAI, la meva escola de japonès, al barri de ShinOkubo. En un principi tot ha començat a moure’s, no semblava que fos gaire different d’altres que ja havíem pogut viure, però el moviement no cesava, i ha començat incrementar-se. El personal de l’escola, molt efficient, ens diu que ens posem sota les taules o sota les estructures de les portes, allunyats dels vidres i de coses que ens puguin caure a sobre. El movement fort ha durat uns dos i llarguíssims minuts. En acabat, tots recollim les nostres coses i sortim al carrer, comença el pla d’evacuació. Aquí Japó ho tenen molt ben organitzat, cada edifici té adjudicat un parc on tothom s’ha de reunir en cas de terretrèmol. El parc, en aquest cas pati d’escola, que li toca a l’edifici on es troba la KAI, no hi podem arribar per una fuga de gas, així que anem cap a Toyama 戸山 on hi ha la universitat de Waseda, una mica més allunyat, però lloc segur (si n’hi ha…) en cas de terretrèmol.

Fins ara els terratrèmols m'havien semblat una cosa divertida, era curiós i gustós sentir que tot es movia durant uns instants, com la sensació de perdre l’equilibri, però sense perdre’l. Però el terratrèmol d'ahir ha estat ser més fort i més llarg que els altres viscuts, fins i tot els professors deien no haver-ne viscut cap d’igual, i això ja no fa tanta gràcia! Per sort la disciplina dels japonesos és espectacular i tot ha anar bé (a la zona on jo he estat, és clar!).

Vam estar al parc 戸山 una estona, potser un parell d’horetes, i quan ja començava a fosquejar vam entrar dins de la Universitat de Waseda, per estar-nos-hi un parell d’horetes més. A la sala on estàvem hi havia un parell de teles que anaven mostrant les imatges del tsunami produït pel terretrèmol: enormes desperfectes a les prefectures de Miyagi i Fukushima, allà l’efecte si que ha estat totalment devastador.

Tothom intentant utilitzar el mòbil per contactar amb els coneguts, però la majoria sense resultat encoratjador, alguns missatges s’arribaven a enviar, però les línies estaven saturades. Jo no vaig tenir cobertura fins gairebé els 12h de la nit.

Abans de les 19h ja ens van deixar sortir de la universitat, tot i sabent que tren i metro no funcionaven, per tant, molta gent ha hagut de fer nit a la universitat, que quedarà oberta tot el cap de setmana per si hi ha alguna rèplica, o algú se sent insegur a casa.

Amb alguns de l’escola vam sortir de Waseda per anar cap a Shinjuku, zona commercial i d’oficines. Al carrer riuades de gent disciplinada, calmada (tenint en compte la situació...). Només funcionaven alguns autobusos, que anaven a arrebossar de passatgers, hi havia cues quilomètriques per agafar-los, però cues ordenades i amb la gent tranquil.la (o almenys això aparentaven encara que la processó els anés per dins), jo només pensava que si això hagués passat en algun altre país, aquesta serenitat hagués estat impossible! L’electricitat al carrer sense cap desperfecte. Al no funcionar ni el metro ni el tren, molta gent que viu lluny de la feina no ha pogut tornar a casa i han hagut de passar la nit a l’oficina, amb la conseqüència que el menjar de les botigues va quedar totalment saquejat. Durant la nit, les lleixes dels combinis (supermercats 24h) es veien buides, i cues enormes davant de tots els restaurants i cafeteries.

El metro poc a poc va anar obrint les línies. La primera en fer-ho va ser la Ginza Line, que arriba a Asakusa (el meu barri!), tot i que des de Shinjuku vaig haver de fer transbord. Com que al metro hi havia multituds de gent que volia pujar-hi, el personal del metro no deixava entrar a tothom de cop, sinó que feien esperar la gent, i la gent esperava serenament i sense empentes que els donessin pas per entrar. El metro obviament anava pleníssim, però finalment vaig poder arribar a Asakusa, on m’hi esperava una imatge excepecional per ser Japó: papers a terra! (Com podeu veure a la foto) Sé que els que no hagueu visitat Japó no us sobtarà la foto, però aquests quatre papers són increibles de veure en una pulcra ciutat com aquesta. El cas és que també va fer vent, I suposo que els escombiraires tenien altres coses a fer que recollir els papers del terra.

Ara ja han passat 20h des del terretrèmol de 8’9º, però no es paren de sentir moviments, alguns més grans, altres més petits, segons les noticies alguns arriben a tenir entre 6º I 7º, però així com abans m’agradava notar-los, ara ja no em fan i mica de gràcia, I només espero que s’acabin I no notar-los més! Mentre he estat escrivint aquest article ja va el 4t que sento… espero que cap torni a ser tan fort!

Els grans desperfectes han estat a Sendai i voltants, on encara és d’hora per mesurar-ne la magnitud. La ciutat de Tokyo ha sobreviscut espectacularment, pocs edificis realment damnificats (tot i que tots tenen algun desperfecte, evidentment); en tot moment la gent ha tingut la informació necessària i ha actuat correctament; l’electricitat no ha desaparegut; les línies de tren i de metro s’han anat revisant i obrint paulatinament poques hores després del cisme. Una preparació i un pla d’actuació que no sé si cap alter país hauria estat capaç d’igualar! Van tenir un gran cisme el 1923 que va devastar Tokyo, però han après els errors, un cop més, em trec el barret davant el poble nipó!

Podeu mirar aquest link si voleu veure algunes de les meves imatges registrades al picasa