Akabane Half Marathon 赤羽ハーフマラソン

Diumenge 12 de febrer vaig córrer la mitja marató d’Akabane, un barri al nord de Tokyo que en l’època que floreixen els cirers deu omplir-se de gent, perquè hi havia una pila de cirerers amb les branques preparades a què en breu arribi la primavera! A Japó hi ha molta afició al running, i com que hi ha tanta població, cada cursa es transforma en un esdeveniment molt concurregut, potser per això s’ha de preveure la participació amb almenys 2 mesos d’antel.lació! La màxima dificultat no és el recorregut, sinó la inscripció! Les webs de les curses estan només en japonès i plenes de kangis (ideogrames), que encara no controlo, sort que la Mika, una amiga japonesa afincada a Barcelona, em va ajudar a apuntar-m’hi, i vaig aconseguir participar-hi! Després de l’experiència de la marató de Tòquio del 2011, volia comprovar com era l’ambient en altres curses, i ha valgut la pena.

Després de tota la prepració, arriba el gran Dia! La DaiKai 大会 o Gran Troba! A l’arribar a l’estació de metro d’Akabane Iwabuchi, la més propera al lloc de la cursa, era impossible perdre’s, hi havia tantíssima gent amb roba d’esprot i bambes, que només feia falta seguir la riuada per arribar al lloc.

Quan vaig arribar-hi la festa ja havia començat, perquè a part de la mitja marató, també hi havia curses de 2km, 3km i 10km, cada cursa començava a una hora diferent, així que quan jo arribava just sortien els que feien la cursa de 3km, i els dels 10km ja havien sortit feia uns minutets. Tot i així, l’ambient semblava com si encara s’estiguessin preparant per a l’esdeveniment, ningú animant, ningú nerviós esperant a ningú, gent atravessant el camí sense gairebé mirar... Això sí, tothom amb les seves estoretes per posar a terra i, els que suposadament serien els acompanyants dels corredors, el seu picnic per passar el temps!

A la mitja marató hi havia gairebé 8.000 inscrits, així que vam soritr en dues tongades amb una diferència de mitja hora. Jo, per ser estrangera (segur!) em va tocar sortir amb la segona tongada, a les 11:10, mitja hora després de la primera tongada. El recorregut seguia el riu Arakawa, anada i tornada pel mateix camí. Animadors?! Ni un! Quina diferència amb la marató de Tòquio, en què no hi havia ni un sol centímetre dels 42.198m buit, tot era ple de gent animant. Diumenge, res d’animació, absolutament res! Una altra de les contradiccions d’aquest país, en alguns casos motlíssima animació, en d’altres, absolutament res! Com que vam resseguir el passeig del costat del riu, mentre corria podia veure els típics camps de beisbol que hi ha al costat dels rius de Tokyo. El beisbol és l’esport per excel.lència del país, i per ser diumenge, estaven els camps plens de jugadors.

El recorregut molt pla, I ple de voluntaris que degudament vestits, controlaven que els “domingueros” que passejaven amb les bicicletes tinguessin cura de no barrjar-se gaire amb els corredors. Com deia la web: “recorregut planer, ideal per a fer marca”, això sempre i quan el dia de la mitja no bufés vent, és clar! Diumenge va fer d’un sol magnífic, però amb un vent gelat impressioant! Durant mitja cursa el gèlid vent va bufar de costat, i en l’altra mitja de cara, així que res de marca! De totes maneres, vaig aconseguir acabar en 1h37’04’’ i ser la 12a de 715 dones de la meva categoria!

A l’arribada hi havia més voluntaris repartint aigua i samarretes, que no pas corredors arribant! Em va agradar comprovar que els premis es donaven als 8 primers de les diferents categories d’homes i dones, així que el repartiment de premis va durar una bona estona, en la que repetidament, una banda de música en directe, va anar tocant la mateixa musiqueta categoria rera categoria!