 |
| Cartell de l'exposició. |
Durant aquest mes de març es pot veure al museu
Ukiyo-E Ota Memorial Museum of Art de Shibuya una exposició ben interessant,
quadres d’Ukiyo-E de Tokyo i al costat una foto amb la imatge actual d’aquell
lloc de la ciutat. La col.lecció de la família Ota té més de 14.000 obres que
conserven els seus colors originals.
L’Ukiyo-E és potser un dels arts japonesos més
coneguts a occident. En japonès Ukiyo-E significa “quadres del món flotant” o
“imatges del món efímer”, són estampes que es produïen a Japó durant l’època
Edo (1603-1868) i inicis de l’època Meiji (fins 1912).
L’Ukiyo-E és una irònica contraposició al “món
dolorós”, que en japonès és homònim a “món flotant”, però les connotacions i
l’ironia de l’Ukiyo-e poden ser difícils d’entendre pels occidentals, doncs descriuen els plaers de la vida quotidiana barrejant el budisme amb la insascietat de l’ésser humà; és a dir que encara que
mostrin escenes de prostíbuls tenen una gran càrrega religiosa (això potser és
la primera cosa que ens desubica).
Van tenir molt d’èxit perquè era un tipus de
pintura que es podia produïr en massa en una època en què la majoria de la
població no podia adquirir cap pintura original. En un inici, els temes eren la
vida a la ciutat (Tokyo, Osaka i Kyoto), sobretot la vida dels barris d’entreteniment;
però més endevant, quan el 1868 amb l’era Meiji Japó s’obra al món, es va
afegir la temàtica de paisatge i política.
En arribar el s.XVII, després
que el Japó patís segles de guerres civils i delinquència per part del poder
central, amb el poder del shogunat Tokugawa, Japó entra en una època de pau i prosperitat en què l’antiga aristocràcia militar dels Daimyos perd influència
a favor d’una burgesia urbana i mercantil. Això comporta un canvi en les formes
artístiques i neix l’Ukiyo-e. Els
temes que tracta també són un canvi als que hi havia hagut fins llavors, ara es fan escenes
eròtiques, teatre kabuki, mons imaginaris i fantàstics, lluitadors de sumo,
llocs famosos i natura, que corresponen a l’interès de la burgesia, i no dels
antics Daimyos.
Després del 1868 i sobretot arrel de
l’Exposició Universal de París el 1878 els Ukiyo-e influencien moltíssim als
artistes occidentals. Només cal anar a veure el Museu Picasso de Barcelona i
veure les seves pintures eròtiques (Picasso posseïa una gran col.lecció d’art
eròtic japonès). O veient obres del modernisme català com la casa del Pla de la
Boqueria o les pintures d’en Casas a l’Hotel Espanya. Per no parlar de l’impressionisme!
Deixo uns versos del primer cop que la paraula
Ukiyo apareix en el sentit que se li dóna avui, de l’obra d’Asai Ryoi Contes
del Món Flotant (Ukiyo Monogatari), 1666:
Viure només el moment present,
Lliurar-se exclusivament a la contemplació de
la lluna, de la neu, de la flor de cirerer, de la fulla d’auró...
No deixar-se guanyar per la pobresa i no
deixar-se traspintar pel seu rostre,
Sinó abandonar-se com una carabassa al costat
del riu, això és l’anomenat ukiyo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada