RAKUGO 落語 O PARAULES CAIGUDES

Avui a classe hem estat parlant dels tòpics de la cultura japonesa i m’ha encantat descobrir una cosa que no tenia ni idea que existís, no n’havia sentit a parlar mai, el Rakugo らくご - 落語 o traduït literalment, paraules caigudes.

El Rakugo serien monòlegs còmics que es fan des de fa més de 400 anys, des del s.XVII aproximadament. L’actor vesteix kimono i seu de genolls sobre un coixí al mig de l’escenari anomenat Koza 高座 que es podria traduïr per seient alt, paraula que emfatitza el fet que l’actor està tota l’estona assegut en contraposició al teatre en què els actors estan de peu.

Amb l’ajuda de dos únics elements: un ventall de paper (sensu 扇子) i una tovalloleta (tenugüi 手拭) recita un monòleg en el què, canviant l’entonació, el tempo, l’expressió de la cara o la posició del cap interpreta els diferents personatges i fa riure el públic.

Les històries del Rakugo solen ser anècdotes humorístiques que barregen històries antigues amb quotidianes. Els monjos budistes solien introduïr  aquest tipus de monòleg en els seus sermons per mantenir l’atenció del públic. Les històries del Rakugo actual, solen barrejar històries antigues amb elements moderns per produïr més atenció i divertiment al públic, i solen durar entre 10 i 40 minuts.

Els personatges solen tenir elements en els què tothom s’hi pot sentir identificat, i cadascun sol emfatitzar algun dels aspectes de la personalitat humana. La poca escenografia utilitzada fa que l’espectador pugui deixar volar la imaginació per ubicar l’entorn dels personatges.

Actualment els llocs on és més fácil veure Rakugo és a Tokyo i a Osaka. Està clar que abans de tornar a Barcelona passaré per algun dels teatres de Shinjuku 新宿 o Asakusa 浅草 on actualment es solen fer aquests monòlegs a Tokyo 東京 o antiga ciutat d’Edo 江戸!

Històries d’ahir explicades avui!

Deixo aquí un parell d'exemples. Pel que m’ha dit el Sensei, un de molt conegut és el Toki Soba (時そば o L’hora del Soba), que més aviat el que penjo és en anime. L’altre és Omotenashi (que es tradueix com a “hospitalitat japonesa”, però per mi una millor traducció seria “actuar de manera molt formal, a la japonesa”).